L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tracte especial a les presons de Catalunya i misèria humana'

Els presos polítics estan sent traslladats a presons de Catalunya. Dels nou, sis ja van tornant: Carme Forcadell i Dolors Bassa al centre de Puig de les Basses, a Figueres, i Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a Lledoners, al municipi de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages. En breu també tornaran a Catalunya Rull, Turull i Forn, encara pendents d’alguna providència judicial.

Aquest trasllat està proporcionant alguna de les pàgines més fosques de la categoria política i humana d’alguns responsables polítics. Com que la unitat d’Espanya és un dogma de fe i el combat a l’independentisme s’ha convertit en un “¡A por ellos!” en sessió contínua, a Arrimadas li ha faltat temps per tornar a posar aquella expressió escandalitzada de manual de comunicació populista que posa davant de tot el que no li agrada al seu partit i ha dit que “és increïble" que el control d’aquests presos "es deixi en mans dels que amenacen de fer un altre cop". No, no és increïble. A Catalunya les presons les vigila la Generalitat. Punt. Fa uns dies va dir que el trasllat era “una humiliació per als catalans i per al conjunt d’Espanya”. ¿La falta d’empatia amb el patiment dels polítics amb qui s’ha trobat cada dia al Parlament, amb dones, marits i fills de polítics, creu que l’engrandeix, que la fa millor, més persona, més humana? Què la humilia, exactament? No l’hem sentit parlar d’humiliació per referir-se al trasllats dels presos a les presons de Madrid, emmanillats i entre befes i insults que, per cert, no han estat castigats. Criticar el trasllat, que és llei, dir-ne humiliació per marcar posició política, és humanament miserable.

Parlar de privilegis per a aquests presos és el món al revés. No és un privilegi ser en una presó catalana quan s’hauria de ser al carrer. No hi ha rebel·lió perquè no hi va haver violència. No hi ha malversació, com va dir el mateix Montoro. No és cap privilegi haver hagut de recaptar en pocs dies els 2,1 milions d’euros per pagar la fiança que el jutge Llarena ha imposat als 14 exmembres del govern processats per malversació, els uns a la presó i els altres a l’exili. Si no tenien els diners, el jutge els embargava la casa. 2,1 milions és la quantitat que calcula el jutge que la Generalitat va malversar per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre. I després parlen de privilegis.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.