L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pedro Sánchez i Tribunal Suprem, en evidència'

El govern espanyol aprova avui un decret perquè la banca sigui la que es faci càrrec de pagar l’impost de les hipoteques. Ho va anunciar ahir Pedro Sánchez. Alguns n’han dit olfacte de Sánchez per adonar-se que la gent està indignada i reaccionar. Jo en diria més aviat acceleració dels temps polítics i informatius. No cal tenir gaire nas per ensumar la indignació popular provocada per la rectificació del Tribunal Suprem sobre una decisió que ja havia pres perquè perjudicava el sector financer. I a més, comparat amb Rajoy, que tenia un tempo geològic per prendre decisions, qualsevol que s’hi fixi una mica sembla un tipus amb reflexos.

El que passa és que, si abans-d’ahir el Tribunal Suprem va quedar qüestionat amb la rectificació, ahir el que va quedar en fals va ser Sánchez. Surt i diu que ell farà pagar als bancs per decret perquè la sentència és lamentable, que el Suprem ha de fer una reflexió (cito) “Pel debat que s’ha suscitat sobre la seva credibilitat. Respecto la independència del poder judicial, però cap poder està fora de la crítica, crec que el poder judicial ha de fer autocrítica del que ha passat”. Déu n’hi do. D’executiu a judicial. Però a continuació li recorden que ell va dir quan no era president que hi havia hagut rebel·lió i ara opinava que no. I aquí es va agafar al respecte per la independència del poder judicial. És a dir, que en les hipoteques el govern espanyol es veu en la necessitat de rectificar de paraula i d’obra el Tribunal Suprem, i en els presos polítics, no, deixem treballar la justícia.

Tot això passa quan l’Audiència Nacional deixa d’investigar els CDR. Segur que saben el cas de la Tamara Carrasco, que des del mes d’abril que ‚no pot sortir de Vil‚‚‚‚‚‚‚‚‚adecans, acusada de terrorisme, rebel·lió i sedici󂂂‚‚‚‚‚,‚‚‚‚ i de l’Adrià Carrasco, que es va exiliar a Bèlgica per la mateixa raó. Total, que ara el fiscal ha demanat a l’Audiència que enviï la investigació a un jutjat a Catalunya i ara estem en un delicte de desordres públics, que si no estiguéssim parlant de CDR ja veuríem si s’estaria considerant.

La setmana passada, l’Audiència Nacional va arxivar la causa contra els acompanyants de Carles Puigdemont en el moment que va ser detingut a Alemanya, imputats per un delicte d’encobriment.

De fons, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha donat la raó a Arnaldo Otegi i ha dictaminat que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just a Espanya, perquè els magistrats de l'Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici.

Podria semblar que parlem per complaure l’auditori, però el tribunal Suprem ha perdut autoritat, el seu president, ‚‚‚‚‚‚Carlos Lesmes, ha quedat en evidència, i la sobreactuació judicial contra el Procés a Catalunya cada dia és més evident, fins i tot per a la mateixa justícia espanyola. El que més em rebel·la és pensar que algun dia tots aquests abusos, com el de la presó preventiva dels presos polítics o les peticions de 25 anys de presó, seran rectificats a Espanya o pel Tribunal d’Estrasburg, però el mal ja estarà fet, perquè aquest temps d’injustícia no podrà ser mai compensat.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.