L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘PP, Ciutadans i Vox, el pacte de la vergonya’

Aquest cap de setmana ens ha portat dues notícies greus: el començament de la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull i la victòria de la dreta i la ultradreta espanyoles a les eleccions andaluses que posarà fi a 36 anys de governs del PSOE.

Pel que fa a la vaga de fam, es tracta d’una protesta indefinida però en la qual ni Sànchez ni Turull tenen intenció de morir, sinó de lluitar, de denunciar que el TC bloqueja els seus recursos quan els accepta però no els resol i, d’aquesta manera, impedeix que puguin apel·lar a la justícia europea. Són conscients que el TC no resoldrà ara aquests recursos, sota la pressió de la vaga de fam, però volen posar el focus en aquesta injustícia que s’afegeix a la presó preventiva abusiva. D’aquesta manera, el 40è aniversari de la Constitució, que és aquest dijous, i l previsible consell de ministres del 21 de desembre de Pedro Sánchez a Barcelona estaran marcats per aquesta acció de protesta.

Molt important: no volen que la gent els imiti perquè una vaga de fam és un afer seriós, molt personal, i demanen que la gent continuï preparant les festes, inclosos els àpats de Nadal, familiars o d’empresa com sempre. I així ho han demanat a les seves famílies. Comencen Sànchez i Turull i se n’hi poden afegir més. Precisament perquè la decisió és molt personal, gairebé es pot descartar que els set presos homes facin la vaga; i precisament perquè estan soles, cadascuna en una presó, no troben convenient que la presidenta Forcadell i la consellera Bassa facin vaga de fam, perquè tenir el suport d’algú que t’anima quan les forces defalleixen és fonamental en aquesta mena de maratons.

Coincidint amb la vaga de fam, Junts per Catalunya, amb Torra al capdavant, Esquerra i la CUP es van reunir ahir a Bèlgica amb el president Puigdemont. Pere Aragonès, Elsa Artadi, Albert Batet, Sergi Sabrià, Eulàlia Reguant, Mireia Boya i Carles Riera, a més d’Elisenda Paluzie i Marcel Mauri. La trobada no es va filtrar i, de fet, es va descobrir a l’aeroport del Prat quan una càmera de TV3 va gravar alguns dels participants que ja en tornaven, a la nit, amb el mateix vol.

Fins on hem pogut saber, no van arribar a cap acord, tampoc era el que es preveia, però van parlar amb bona sintonia, amb temps, amb calma, de la manera d’encarar les vagues de fam, del judici que començarà al gener i de les eleccions del maig.

La meva interpretació és que amb presos en vaga de fam i a les portes del judici, els partits sobiranistes han fet un esforç de complicitat perquè saben que no poden anar tan despenjats els uns dels altres, i perquè hi ha tanta gent ben disposada a tot que no sap ara mateix què fer. Deixem-ho en complicitat.

Pel que fa a Andalusia, els grans triomfadors són Ciutadans i Vox i, de retruc, el PP, que perd escons però va a la roda dels altres dos i governarà Andalusia per primera vegada en 36 anys. Ni s’ho creuen, Casado i el candidat Moreno Bonilla.

La clatellada socialista és monumental: han perdut 400.000 vots, i l’anomenat ‘efecte Moncloa’ de Pedro Sánchez no s’ha vist enlloc.

I ara què? Susana Díaz va intentar ahir a la desesperada salvar el govern demanant al PP i a Ciutadans que no pactessin amb la ultradreta, amb el famós esquer que no és constitucionalista. Què li han dit el PP i Ciutadans? Que el PSOE governa Espanya amb els vots dels no constitucionalistes, o sigui, els independentistes catalans, i que no vingui a donar lliçons de constitucionalisme.

La barra del PP i Ciutadans no té límit. Per tapar la vergonya d’un pacte amb un partit xenòfob, homòfob, masclista i contrari a la Constitució han de fer servir el sobiranisme català. Doncs no, donin la cara i diguin que no els fa vergonya pactar amb la ultradreta. Diguin a Europa que són els amics de Macron però que pacten amb Le Pen, vejam si els ho compren. Ciutadans, continuïn dient que no són nacionalistes. Mirin, a Andalusia, amb la nova majoria de dretes es fa realitat allò que hem dit tantes vegades: en el discurs polític espanyol els autèntics espanyols són la dreta, els hereus dels que van guanyar la Guerra Civil, mentre que l’esquerra és sospitosa, encara que sigui una esquerra baixa en esquerres, monàrquica i a favor del 155 com el PSOE.

Sobre Vox: no volen governar, no els interessen especialment els càrrecs (si en tenen millor, esclar) però es tracta de condicionar el sistema des de fora per destruir-lo. Han captat la por de la gent pels canvis tecnològics, socials, de mentalitat, per l’empobriment..., els cobreixen amb la bandera i amb un llenguatge descarnat i la gent els vota a Andalusia i a tot Europa.

Molt mala notícia.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.