L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Pedro Sánchez i l’enquesta de l’ARA’

Comença la setmana del consell de ministres i, pel que hem sabut, els equips de la Moncloa i de la plaça de Sant Jaume estan treballant en una reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra per dijous a la tarda. Estan treballant en el temari, el lloc i els acompanyants, sobretot en com explicar-la abans i després a públics diversos amb percepcions i interessos diferents, per crear les expectatives justes, més enllà del fet que el diàleg polític sempre és una bona notícia, almenys a priori. Però ara mateix hi ha possibilitats que tots dos presidents es trobin dijous a la tarda, perquè Sánchez vindrà a Catalunya la vigília del consell de ministres.

Pedro Sánchez sap que per arribar a Barcelona haurà de recórrer bastant més que els 620 quilòmetres que hi ha d’aquí a Madrid. La distància mental entre les opinions públiques catalana i espanyola és la que hi ha entre dos països diferents, tal com vam comprovar ahir a l’enquesta de l’ARA:

El 80% dels catalans, a favor d’un referèndum acordat. En canvi, a Espanya, les enquestes més recents deien que al voltant del 40%, la meitat, estarien d’acord amb el referèndum.

Però el més interessant pels dies que estem passant és que recordaran que, la setmana passada, Sánchez demanava des del Congrés que el sobiranisme li portés una proposta que tingués al darrere el 80% de la gent. Doncs aquí la té: referèndum, presos polítics en llibertat, retirada de l’acusació de rebel·lió, 48% a favor de la independència, 36% en contra. Això sí, en cas de votació real aquest percentatge del 48% fàcilment podria superar el 50%, ja que difícilment votaria el 100% de la població ni tots els indecisos són contraris a la independència.

Pedro Sánchez està perfectament al cas de xifres com aquesta i insisteix que cal votar un acord. Bé, a Catalunya, les grans majories existeixen. El problema és que (ja ens va passar amb l’Estatut del 2006) el que a Catalunya té un 80% d’acord, a Espanya té càstig electoral al qui ho proposa, a menys que qui ho proposa sigui un estadista disposat a fer allò que pot solucionar el problema, no a evitar-lo. Al Canadà i al Regne Unit bé que van acceptar el referèndum del Quebec i d’Escòcia, i, per cert, els van guanyar tots dos. Per què no Espanya? Potser perquè el pot perdre?

La segona part de l’enquesta diu que si ara hi hagués eleccions al Parlament hi hauria majoria absoluta independentista, Esquerra guanyaria i Junts per Catalunya seria tercera, per darrere de Ciutadans. I un resultat no menys important, prou significatiu, és que el PP quedaria fora del Parlament. Ara fa un any li va anar de poc, va quedar reduït a quatre diputats i ara mateix no li surten els números per entrar. És només una enquesta, però indica algunes coses: l’independentisme continua infatigable davant les runes, i l’unionisme es desmobilitza si no hi veu perill imminent. És a dir, si el sobiranisme millora resultats és perquè l’unionisme està més desmobilitzat.

Preguntats sobre lideratges, els enquestats donen la màxima nota a dos presos polítics:

Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, mentre que el president Puigdemont apareix a la setena posició. Sens dubte, mentre Esquerra apareix granítica al voltant del seu líder, a Junts per Catalunya li està passant factura la falta de direcció clara i de coordinació amb el PDECat, tot i que sabem de la capacitat de Puigdemont de connectar amb els votants, sobretot perquè la dignitat amb què ha mantingut i manté la presidència de la Generalitat és molt gran. Que Jordi Sànchez emergeixi com a alternativa a Junqueras dona pistes de per on poden anar els lideratges dins el sobiranisme quan tots dos surtin de la presó.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.