L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Festa pels presos a Palafrugell i el ‘Cuéntame’ de Casado'
"Una festa com la de demà a Palafrugell, encara que sigui estranya perquè els homenatjats no hi podran ser, és una resposta de cap de setmana d’estiu"
La setmana passada vam entrevistar aquí, al plató de l’ARA, Susanna Barreda, la dona de Jordi Sànchez.
Va expressar el temor que el seu marit i la resta de presos polítics no tinguin un judici just. Compartim el temor, un cop tots li hem vist el truc al jutge Llarena: la seva única fal·lera és poder condemnar tothom per rebel·lió i sedició. Si no pot, com ha passat amb Puigdemont i la resta d’exiliats, no els vol jutjar. Els deixa anar, retira les euroordres. Recordem que Llarena ha sigut capaç de parlar d’ell mateix a les interlocutòries: hi ha aquell cèlebre auto en què no deixava Sànchez anar al seu debat d’investidura perquè no continués delinquint i en què arribava al procés com “una estrategia que sufrimos”. Així, el jutge se situava com a víctima.
Sànchez, com Cuixart, ja fa més de nou mesos que és a la presó pel vergonyós muntatge d’haver-se enfilat a un cotxe de la Guàrdia Civil. Doncs bé, al final de l’entrevista, la senyora Barreda va anunciar això:
La festa per Jordi Sànchez i tots els presos polítics serà demà, a Palafrugell, i l’ha organitzat l’ANC sota el lema ‘El teu lloc és aquí’, per homenatjar Sànchez i la resta de presos polítics i exiliats, aquest dissabte 28 a Palafrugell. L’entrada és lliure, hi intervindran un munt d’artistes i els diners que es recaptin en menjar i beguda aniran a la caixa de solidaritat.
Aquesta iniciativa solidària contrasta amb la bel·ligerància d’ahir a Barcelona del nou president del PP, Pablo Casado, que ahir va anunciar a Barcelona que presentaria al Congrés una reforma del Codi Penal per afinar el delicte de sedició (amb la qual cosa admet implícitament que els casos de Sànchez i Cuixart, i de la resta, no són de sedició).
De Casado ja n’hem parlat aquí: el PP es va espantar el 21-D, quan va veure el seu resultat (4 diputats) i el resultat de Ciutadans (37 diputats), i un corrent anti Rajoy i Soraya (un corrent d’aires de procedències aznarianes) va doblar l’aposta. Calia ser més dur encara en la resposta judicial i policial a Catalunya. Res de fer política: banderes als balcons i “A por ellos!”. Casado té 37 anys (va néixer poc després del cop d’estat del 23-F), però exhibeix un pensament polític i social molt poc jove, sembla un governador civil sortint del franquisme i integrant-se a la UCD, tipus Martín Villa (i aquí rau bona part del seu èxit a les primàries populars, sobretot entre els votants més grans). Casado estaria content si pogués ser un personatge de ‘Cuéntame’. O de ‘Crónicas de un pueblo’.
Aquesta posició dura amb Catalunya és la de la meitat del Congrés de Diputats. Així doncs, a Catalunya, un combinació d’estratègia política conjunta del sobiranisme, pressió al carrer i victòries electorals sostingudes és fonamental per derrotar els que miren Catalunya amb ulls de reconquesta.
Una festa com la de demà a Palafrugell, encara que sigui estranya perquè els homenatjats no hi podran ser, és una resposta de cap de setmana d’estiu a l’altura.
Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.