L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘No calen més màrtirs, calen més líders’

La setmana ha acabat amb dues sobreactuacions, la del president Torra amb els llaços i la dels guàrdies civils amb la violència.

Crec que la dels llaços no li ha sortit bé a Torra. No perquè els llaços no siguin símbols humanitaris, universals, que defensen una causa justa, sinó perquè la presidència de la Generalitat ha de jugar en un altre terreny que el del gat i la rata.

I més quan aquest gat, el de l’Estat, té tots els avantatges. Hi ha altres maneres de recordar la injustícia de les presons preventives preservant de la polèmica la institució de la presidència i la seu de la presidència. Crec que Torra no ha llegit bé el moment. L’emocionalitat ja la posa el judici. Anar a perdre pels llaços amb la Junta Electoral només augmenta la frustració i d’això ja n’hi ha un tip. Torra sempre ho ha tingut difícil, perquè és un president per accident, però quedar reduït a una figura de resistència que s’exposa al martiri penal no el fa apte per a la feina de lideratge en un moment en què l’independentisme no necessita més màrtirs i sí que necessita més líders.

Sense anar més lluny, encara no fa dos mesos que va comeneçar el judici i és ben visible el desgast físic que està comportant en els presos. Ho diuen tots els que els veuen de tant en tant, aquest dies. És el cas del president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que ha escrit:

Padrós es refereix al sopar fred que els presos es troben a la presó quan arriben a quarts de nou de la nit quan tothom ja ha sopat, a llevar-se de matinada i tenir un entrepà com a esmorzar, al mal dormir, a la falta de sol perquè estan tancats tot el dia.

L’altra sobreactuació és la dels guàrdies civils que estan declarant al Tribunal Suprem. Se’ls veu perfectament ensinistrats per omplir els seus testimonis amb paraules com ‘tumult’ o ‘odi’, de manera que reforcin les acusacions de rebel·lió. Però ahir van travessar algunes línies.

Arribar a comparar el terrorisme d’ETA, que va causar més de 800 morts, amb l’organització d’un referèndum no és que sigui teatre del dolent, és que és molt poc decorós amb les víctimes de la violència i indiscutiblement injust pel que hem viscut a Catalunya. Els guàrdies civils, potser inconscientment, són els encarregats de verbalitzar el desig ocult de l’estat espanyol: presentar l’independentisme a Catalunya com un fenomen violent, atacable amb mètodes deshumanitzadors pràcticament terroristes.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.