L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Fernández Díaz: «Exhumar Franco és una esmena a la totalitat de la Transició»'

L’Espanya política està pendent de la tesi doctoral de Sánchez, del màster de Casado i dels títols acadèmics de Rivera. Sánchez va deixar caure la ministra Montón per posar en evidència Casado, i Rivera ataca Sánchez per veure si mata dos ocells d’un tret: Sánchez mateix i Casado, i ja veurem si Rivera aguanta l’escrutini sobre quines titulacions ha anat posant als seus currículums. La situació és molt reveladora perquè ens parla de patologies socials:

La mentida, o la mitja veritat, en els afers personals. En aquest sentit anem millorant, perquè l’exigència contemporània de transparència està canviant la manera com havíem acceptat de manera fatalista que la picaresca formava part de la vida pública.

Corrupció acadèmica d’alt nivell que afecta la consciència dels catedràtics, la qualitat dels sistemes de control intern de les universitats i de la inspecció educativa.

El menyspreu per l’esforç d’estudiar molts anys o de sacrificar-se econòmicament per pagar-se la carrera o per pagar la carrera dels fills.

La titulitis: qualsevol màster embelleix un currículum, però per a moltes feines és més important l’actitud del treballador que els seus títols universitaris. A la feina és més qüestió d’actitud que d’aptitud.

Mentrestant, ahir a la tarda, el Congrés de Diputats va aprovar l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos i el seu trasllat allà on digui la família. Tothom hi va votar a favor excepte (sí, ho han endevinat) el PP i Ciutadans, que volen retenir tot el vot que puguin de l’extrema dreta.

Al debat, en nom del PP, hi va intervenir un vell conegut, Jorge Fernández Díaz, l’home gravat en la cèlebre conversa: “Esto la fiscalía te lo afina” i ”Les hemos destrozado el sistema sanitario”. Preguntat a la sortida, va dir una frase molt reveladora: aquest reial decret per treure el cadàver d’un dictador del seu lloc d’honor és una “enmienda a la totalidad de la Transición”. Molt important: el pacte de la Transició, no escrit, és que als guanyadors de la Guerra Civil, ni tocar-los: no s’investiguen policies torturadors, jutges del Tribunal d’Ordre Públic, corrupció a gran escala… i el cap de tota la trama, el dictador, enterrat en lloc preferent com si fos una “lucecita del Pardo” póstuma que il·lumina des de la tomba la vida pública del país, perquè no oblidem mai ni la seva amenaça ni d’on venim, mentre moltes de les seves víctimes continuen enterrades a les cunetes de les carreteres. La tomba de Franco estava al paquet de la Transició. Tocar-la, diu Fernández Díaz, és una esmena, i no una esmena qualsevol, no, és una esmena a “la totalitat”, o sigui, que sense Franco enterrat al Valle de los Caídos es trenca el pacte. Una cosa semblant va declarar Aznar. Els hi he dit alguna vegada: el feixisme va guanyar la Guerra Civil, va governar 40 anys i això impregna la cultura política espanyola. Estic segur que molta gent més jove deu al·lucinar, però em sembla que posar el focus sobre aquest debat ajuda a entendre més quina visió tenen d’Espanya al PP i a Ciutadans. Sense Franco, no hi ha pacte. 43 anys després, encara estem reclamant drets de guanyador de la Guerra Civil?

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.