L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Crisi sanitària i crisi política Torra-Sánchez'

Tenim la situació i una greu discussió política sobre la gestió de la situació.

La situació: és molt seriosa. Estem entrant al pic d’ingressos de casos greus als hospitals. El nombre de morts continuarà augmentant. I, mentrestant, en tenim per a dies d’estar-nos a casa.

La gestió de la situació: l’enfrontament de posicions entre el president de la Generalitat i el govern espanyol aquest matí ja és total.

Ja fa dies que va començar, però ha escalat en les últimes hores. El president va dir ahir a la BBC que ell és partidari del confinament i que el govern espanyol no. Doncs bé, a més d’aquesta entrevista en un dels altaveus mundials com és la BBC, el president ha enviat una carta al president del Consell Europeu, Charles Michel, en què li diu, entre altres coses: “He demanat al govern de Pedro Sánchez que adopti mesures serioses que segueixin rigorosament les recomanacions de l'OMS, i posi especial atenció a la gent més vulnerable”. I acaba dient: “Per tant, com a president de la Generalitat de Catalunya, voldria aprofitar aquesta oportunitat per demanar a la Comissió Europea que s’asseguri que els estats membres observin estrictament les recomanacions de l'OMS”.

Torra li està dient a Europa que Catalunya demana el que demanen els experts, que és el confinament total.

BBC més carta ha sigut massa per al govern espanyol. Ha sigut saber-se i, aquest matí, diversos ministres del govern espanyol s’han tirat a sobre de Torra acusant-lo de mentider i de deslleial.

Per què li diuen a Torra que és mentider? Doncs perquè el govern espanyol ha demanat a la gent que es quedi a casa, això és veritat. Però salta a la vista que hi ha encara molta gent de serveis no essencials que encara ha de sortir a treballar. I Torra, amb les competències que té, no pot impedir-ho. El govern espanyol sí que pot impedir-ho. Per tant, és veritat el que diu Torra: el govern espanyol no ha ordenat que tothom es quedi a casa. Ho ha demanat. Les mesures contingudes en l’estat d’alarma permetien els desplaçaments per treballar amb una discrecionalitat implícita i tractaven de mantenir una certa activitat empresarial i laboral.

Recordin que vam estar 30 hores esperant el reial decret, perquè al govern espanyol hi havia partidaris de mesures més estrictes. No es va dictar cap confinament a cap comunitat, fins que va arribar el vistiplau a les Balears de començaments de setmana. És evident, per tant, que el govern espanyol no va dictar un confinament tal com el demana Torra, tal com els experts aconsellen, perquè, probablement, el govern espanyol era presoner d’un dubte que hauríem pogut tenir tots en la seva situació: com puc demanar al país que es pari si no tinc diners per compensar que es pari? Però cada dia que passa sabem que allargar aquesta flexibilitat en els moviments allargarà la crisi, ens ho deia a l’ARA la cap d’epidemiologia de la Vall d’Hebron, Magda Campins, abans-d’ahir: “Si no fem un confinament més dur, serà més llarg”.

Torra ho ha expressat amb paraules dramàtiques, aquest matí a Catalunya Ràdio: "Es tracta de seguir com ara, o la vida".

Mireu, en una situació com aquesta, la salut pública passa al davant de l’economia, salvats els serveis essencials. Les recomanacions de l’OMS van per aquí i, en això, el president Torra no s’equivoca, mentre veiem la Moncloa víctima d’equilibris interns i externs. Si el govern espanyol no vol arribar a l’escenari d’Itàlia, haurà de ser (potser, hauria hagut de ser) més estricte.

Que puguem entendre els equilibris del govern espanyol no vol dir que aplaudim determinats protagonismes en la crisi, com el de l’exèrcit.

Això dels soldats espanyols desinfectant l’aeroport del Prat és més una fotografia que una mesura higiènica, perquè l’aeroport no està tancat.

La clau del problema és clara: si el govern espanyol vol que tothom es quedi a casa, ha de donar garanties econòmiques a treballadors i empreses, sobretot a les que no poden, o no podran, facturar res. I si no pot donar-les, prioritzar, salut o economia. A Itàlia ja compten més morts que a la Xina.

Torno a la situació: fem-nos a la idea que en tenim per a dies d’estar a casa. I que, els pròxims dies, estar-se a casa, a resguard, serà el millor dels mons.

Llibertat per als que n’estan mancats i salut per a tothom. Que tinguem un bon dia.