L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El bloqueig de Sánchez: poder i sentència’

Per la manera com van acabar de barallats ahir a la nit el PSOE i Unides Podem, avui no hi haurà investidura de Pedro Sánchez i, per tant, Espanya se n’anirà de vacances sense govern. De tota manera, com que vivim un temps en què tot és possible, estiguin atents a la seves pantalles: a la una tornarà a reunir-se el Congrés en sessió.

Ahir a la tarda el PSOE i Podem van començar a revelar què estava passant en un intent de carregar la culpa a l’altre. El PSOE va filtrar que Sánchez i Iglesias s’havien trucat i que la reposta de Sánchez era “aquesta és la meva última oferta” i que l’oferta, continguda en un document que també es va filtrar, consistia en oferir els ministeris d’Igualtat, Habitatge i Sanitat, i una vicepresidencia, que recauria en Irene Montero. Però això Podem ho trobava poca cosa, perquè volia ministeris amb pressupostos per fer polítiques, sobretot Treball i Hisenda, i treballar l’àrea de fiscalitat. Des de la Moncloa van dir a l’ARA que Podem havia d’entrar en raó, com dient que no tindria el que demanava perquè era massa.

Total, no es van posar d’acord, van explicar a tothom que les negociacions s’havien trencat i així anirem a la sessió d’avui a la una, si no és que estem davant de la tàctica de Pedro Sánchez de portar-ho al límit per acabar negociant en millors condicions. Ja va aconseguir que Iglesias renunciés a seure al consell de ministres i potser pensa que aquest matí Podem pot renunciar a més quotes de poder.

Però no ho sembla. Més aviat ha quedat clar que Pedro Sánchez no tenia cap incentiu per pactar amb Podem, perquè el radicalitzava a l’esquerra, deixava el centre un altre cop a disposició del PP i de Ciutadans i el feia formar govern amb un partit que no considera d’estat. És clar que Sánchez pensa que en unes noves eleccions podria enfonsar Rivera, que està en hores baixes dins el partit i a qui podria carregar les culpes per no haver volgut fer de partit frontissa tal com volien els poders fàctics, que estaven encantats amb aquell “Podem de dretes” que ara s’ha negat a fer de partit frontissa. I Podem, el mateix: per què hauria de reviscolar un Pablo Iglesias en hores baixes i barallat amb Errejón? Per què no aprofitar-se encara més d’aquesta posició d'avantatge?

Suposo que deuen tenir enquestes que diuen que podran encolomar als altres els neulers del desacord. Pedro Sánchez ja posarà cara d’home d’estat i dirà que, amb la sentència del Procés i el Brexit, a Espanya li cal un govern confiable, dels de tota la vida, que pagui les pensions, un govern d’estat. I de partits d’estat només n’hi ha dos, el PSOE i el PP. Sánchez trencarà avui pensant que té temps fins al setembre perquè Ciutadans o el PP es plantegin l’abstenció o perquè Podem accepti que no pot aspirar a tenir més paper que ser un soci de govern testimonial. I, si no, té prou fe en les enquestes per estar segur que la gent no castigarà els socialistes per no haver arribat al govern i encara els donarà més vots, que sabran imposar la idea que el bloqueig és culpa dels nous, que en el bipartidisme tot era més fàcil. Per a la democràcia és horrible: Espanya va votar el final de bipartidisme, però el règim es resisteix a compartir el poder, que és tant com dir que es resisteix a escoltar la gent. Sobretot en vigílies de la sentència: el PSOE vol espanyols d’ordre per gestionar l’endemà de la sentència, que serà una barreja de pal i pastanaga per a Catalunya, i una amenaça de 155 segons el que el president Torra es plantegi del seu “ho tornarem a fer”. I, per als socialistes, Podem no és ni d’ordre ni d’estat.

Si avui no hi acord, si d’aquí al setembre no hi ha acord, el 10 de novembre hi tornaria a haver eleccions. El 10 novembre segurament farà pocs dies o poques setmanes que sabrem la sentència del Suprem, i l’independentisme tornaria a reaccionar a les urnes. A menys que Marchena fes el favor de guardar-se la sentència fins després de les eleccions. Però fa massa calor per continuar pensant malament.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.