L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘«Autoridad competente»? Autoritat incompetent’

Ahir el Govern, per boca del conseller Buch, va demanar el confinament total de la conca d’Òdena, excepte pels que presten serveis essencials. I per què el va demanar? Doncs perquè la mortalitat a la zona d'Igualada multiplica per deu la mortalitat de Catalunya. La mesura sembla del tot raonable, no? Resposta de la Moncloa:

“Buenos días.

En relación con el anuncio del conseller de Interior de la Generalitat, Miquel Buch, de que firmará una resolución para endurecer el confinamiento de Igualada y de toda la conca d’Òdena (Barcelona), el ministerio de Sanidad recuerda que una orden de estas características sólo puede darla la autoridad competente, en este caso el ministro de Sanidad, como autoridad delegada en virtud de la declaración del estado de alarma.

El gobierno de España sigue en todo momento las recomendaciones de la OMS y reitera que ha adoptado las medidas más drásticas en Europa y de las más estrictas a nivel mundial para vencer al coronavirus. El gobierno llama una vez más a la unidad de acción…”, i bla, bla, bla.

Doncs mirin, si algú nega una petició tan lògica com aquesta no és una "autoridad competente", sinó que és una autoridad incompetente. No sé si és que tenen por que després hi hagi altres llocs d’Espanya que diguin “nosaltres també” o una cosa pitjor: aquest orgull mal entès que els impedeix no només rectificar, sinó que els fa anar dient que “España reitera que ha adoptado las medidas más drásticas en Europa y de las más estrictas a nivel mundial”. Per favor! Que quan li han preguntat al conseller de Treball que com és que encara hi ha paletes treballant a les obres, ha dit que el reial decret espanyol té més força jurídica que la que d’un decret de la Generalitat obligant els no essencials a quedar-se a casa. ¿I això és “el estado más descentralizado del mundo”? Vinga home!

No, és molt clar que el govern espanyol va tard i va desbordat. El superministre Illa, em diu algú que hi parla o s’hi escriu molt sovint que la comunicació amb Catalunya d’Illa és molt fluïda, és receptiva, però Illa té per sobre l’Estat. L’Estat que parla per boca d’un general: “Siempre es lunes en la guerra, sin novedad en el frente, todos somos soldados y el rey el primero”. L’Estat que treu els militars al carrer i que no ha parat, obsessivament, fins que els ha vist a Catalunya. L’Estat que considera que Espanya no és més que una extensió de Madrid. L’Estat que va considerar Espanya circumscripció única de coronavirus, quan tens comunitats amb pocs casos (Andalusia, Extremadura) i una comunicat que és focus d’infecció, Madrid, que acumula el 53% dels morts. I llavors, esclar, aquest nit, al Congrés, Sánchez ha de fer servir paraules nobles, com solidaridad: "La situació de les UCI de la capital està a prop del col·lapse i és en aquest moment que tots els espanyols serem solidaris amb els madrilenys. El govern d’Espanya garantirà l’equitat i posarà recursos sanitaris als hospitals de la Comunitat de Madrid provinents d’altres bandes d’Espanya que no tinguin aquests problemes de saturació".

Solidaridad la que puguem, però no faci jocs de mans: la millor solidaritat hauria estat tancar Madrid, com haver tancat Catalunya, per als que són a dins i els que són a fora. ¿Saben quants morts té Portugal, veïns de Península? 43.

Mirin, a Espanya ja han mort 3.647 persones, i seran moltes més perquè la pandèmia encara no s’ha acabat. El cop social, moral i econòmic serà tremend. I el cop polític també, perquè el PSOE i Podem diran: culpa de les retallades d’abans. El PP acusarà el govern d’incompetència i, sobretot, voldrà frenar l’onada de despesa social que ja s’està aixecant com un clamor. Però saben què pot acabar passant? Que davant la tragèdia, entre les restes fumejants de l’Estat, amb la gent anant als cementiris a dir adeu als familiars de qui no s’han pogut acomiadar, s’alçaran les veus sensates de l’Íbex, de l’exèrcit, de la corona i diran en privat: és moment excepcional, la reconstrucció l'ha de fer un govern de coalició PP-PSOE, perquè d’aquí n’hem de sortir “todos unidos”. Unidos entre ells.

L’agraïment als treballadors dels serveis essencials, un record per a tots els que pateixen i els polítics que estan mancats de llibertat, i que tinguem un bon dia.