L'anàlisi d'Antoni Bassas: "No estava despistat, sabia perfectament el que feia"

Cinc persones de la mesa del Parlament es comporten de la mateixa manera. La Fiscalia s’hi querella. Contra totes cinc, que han fet el mateix? No. Contra quatre de les cinc. I contra aquesta cinquena persona, per què no s’hi querella? Per què no és independentista. Això és exactament el que va fer ahir la Fiscalia de Catalunya, querellar-se contra Forcadell i tres diputats de Junts pel Sí i deixar al marge Nuet, de Catalunya Sí Que Es Pot.

En el seu escrit, el fiscal superior de Catalunya diu que Nuet evidencia, en els seus anys com a parlamentari, “la falta de voluntat de sumar-se al projecte polític de ruptura unilateral” i que si va votar el mateix que els altres quatre és per (cito) “una creença errònia”, o sigui, que Nuet va votar el mateix que Forcadell i els altres tres per equivocació.

Però Nuet va desmentir el fiscal. Al cap d’uns minuts de saber-se la querella, va fer aquest tuit:

I en roda de premsa va afegir: “No estava despistat, sabia perfectament el que feia”.

Carme Forcadell: "Només si ets independentista mereixes ser querellat"I va aprofitar per demanar la unitat dels sobiranistes i dels demòcrates, i va mostrar la seva solidaritat amb la resta dels membres de la mesa.

Suposem que la querella s’estudiarà a les facultats de dret com a exemple del que és una querella política. Bé, de fet, més que a les facultats, és tan fàcil que ho podrien ensenyar els Teletubbies: Si ets independentista querella, i si no, no. No per obvi s’ha de deixar de de dir: això és un escàndol.

En matèria de fiscalia ja no ens sorprèn res. Recordo quan, fa només uns dies, el fiscal del cas 9-N afirmava solemne que aquell era un judici democràtic, i desvelava com una gran cosa que la fiscal general de l’Estat li havia demanat un informe equilibrat i rigorós. No dubto de la professionalitat de tants fiscals, però els fets són els que són: la relació entre les querelles que posa la fiscalia i els desitjos del govern és directa. Exemple del dia: el fiscal de Múrcia, que dimecres va ser destituït, precisament després d’haver demanat la imputació del president de Múrcia, del PP, ha avisat de pressions a qui investiga la corrupció. I ha afegit: “La situació és greu, perquè en pocs anys ens podem trobar que ningú no vulgui lluitar contra la corrupció”. Ho diu un fiscal.

La justícia espanyola té un greu problema de credibilitat. Ahir, casualment, va fer coincidir en el temps les sentències a Rato i a Urdangarin, potser perquè almenys avui les portades no s’haurien d’ocupar en solitari del fet que el cunyat del rei Felip de Borbó no només no va a la presó sinó que ni tan sols li han retirat el passaport.

Bankia és una altra gran herència de José Maria Aznar. Rato en va ser vicepresident, hauria pogut ser Rajoy (i va acabar al Fons Monetari Internacional) i Blesa va ser company de pis d’Aznar quan eren inspectors d’Hisenda a Logronyo i abans que Aznar el posés a Caja Madrid. Ara ha quedat clar que amb les targetes opaques, Blesa i Rato van fer una cosa molt semblant a comprar les voluntats dels encarregats de controlar-los, o sigui, del consell d’administració. Ho subratllo perquè a l’hora de donar lliçons de moralitat i respecte per la llei, alguns excompanys de Rajoy no poden donar gaires lliçons.

I pel que fa a la situació a Catalunya, la querella del fiscal ens diu ben clarament que a l’Estat tant li fa la pulcritud processal i l’escàndol polític quan es tracta de Catalunya. I li és igual perquè a base demonitzar qualsevol reivindicació política de Catalunya, tant se val que sigui el corredor mediterrani, com el sistema de finançament, com l’Estatut, com el referèndum... té l’opinió pública espanyola culturalment preparada per acceptar que contra el procés s’hi val tot, fins i tot querellar-se contra la mesa del Parlament amb un raonament vergonyós. Però el govern espanyol no solucionarà així el problema, al contrari, el farà més gran. Perquè darrere de Forcadell vindrà algú altre.