L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Una temporada entre vacunes i indults'

Aquesta és l’última anàlisi de la temporada, que dit així sona a fita transcendental, però que en realitat és l’anunci que marxem de vacances.

La temporada 20/21 ha tingut, aquí sí, algunes fites: els indults dels presos polítics, el nou govern de la Generalitat sota la presidència del republicà Pere Aragonès i, sobretot, la vacunació.

Al setembre, quan van començar a tramitar els indults, dèiem que representaven un mínim de decència política, tenint en compte que els presos havien estat condemnats per delictes que no havien comès i que només podien ser l'inici d’una etapa de negociació que ara tot just comença. 

Va costar molt que Esquerra i Junts es posessin d’acord per fer govern. Aquells tres mesos desesperants entre el febrer i el maig van confirmar la capacitat de l’independentisme polític per dividir-se, i que Esquerra i Junts continuen intentant aconseguir dues coses alhora, la independència i l’hegemonia política. L’independentisme continuava guanyant a les urnes, fins i tot amb un 52% dels vots, però amb una gran abstenció, no tota atribuïble a la pandèmia, que va fer votar els positius de covid a última hora, amb els membres de la taula protegits amb vestits especials. La falta d’entusiasme independentista a les urnes va ser palpable. El PSC va arrabassar a Ciutadans, ara en liquidació, el primer lloc aconseguit el 2017. Salvador Illa havia substituït Miquel Iceta com a cap de cartell i Iceta es convertiria en ministre, del gener al juliol de Política Territorial i des de fa quatre dies de Cultura.

A la temporada no hi han faltat dos vells ingredients. Un és la corrupció, que manté el rei Joan Carles a l’exili, als Emirats Àrabs, mentre continuen sortint comptes de milions de dòlars gràcies a la investigació de la fiscalia suïssa. I l’altre ingredient és la repressió política: el Tribunal de Comptes busca la ruïna literal de càrrecs i polítics, i encara ahir la justícia citava a declarar l'expresident del Parlament Roger Torrent per haver permès el debat i la votació sobre qüestions com ara la monarquia i l’autodeterminació, cosa que confirma, un cop més, que la democràcia a Espanya dista molt de ser plena i està més aviat atrinxerada si no permet un debat d’aquestes característiques.

La temporada ens ha portat una paraula que al setembre sonarà insistentment: bilateralitat, que és el que intenta el Govern amb la Moncloa, fins i tot amb gestos com que el president Aragonès no vagi aquest divendres a la conferència de presidents autonòmics, malgrat les pressions que li arriben de tot arreu perquè aparegui a la fotografia de l’Espanya multinivell, que és el concepte que s'ha inventat el PSOE per substituir plurinacionalitat, que no volen ni part dels seus barons. Espanya continua sense reconèixer-se tal com és.

Dèiem que la temporada ens ha portat la vacuna del covid-19, i aquesta ha estat una gran notícia a escala mundial, sobretot dels països capaços d’administrar-la. Perquè pensin que mentre a Catalunya més de la meitat ja estem vacunats del tot (un 56%, concretament, una xifra que ens hauria semblat extraordinària fa un any, i un 63% té almenys una dosi), a l'Àfrica no passa de l’1,5% de la població. I malgrat aquest èxit en un país europeu com el nostre, no perdem de vista que des del setembre passat fins avui han mort a Catalunya més de 9.000 persones a causa del covid-19.

Un record per a aquestes persones i per a les seves famílies. Gràcies per la confiança que ens han fet una temporada més. Tornarem a saludar-los diàriament, cada matí, des d’aquest plató de l’ARA, abans que acabi el mes d’agost.

Bon dia.