L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Repressió, la resposta política"

Aquest matí ha tornat a ser un matí de detencions: Xavier Vendrell, David Madí i Oriol Soler, així com l'exdirector de l'oficina de Carles Puigdemont Josep Lluís Alay, han estat detinguts per la Guàrdia Civil.

L'operatiu policial ha començat poc abans de les 8 del matí a la capital de l’Anoia, on s'està escorcollant la casa d'Oriol Soler i també l'empresa Events, al polígon de Les Comes, que ja van escorcollar abans de l'1-O per buscar-hi paperetes.

Fonts de la Guàrdia Civil han explicat a l'ARA que "és una operació que està sota secret de sumari, que dirigeix el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona i en la qual s'investiguen presumptes delictes de malversació, blanqueig de capitals i prevaricació". Les indagacions que han provocat l'operatiu policial es van iniciar fa uns mesos com una peça separada i secreta de les diligències que s'instrueixen al mateix jutjat pel presumpte desviament de fons procedents de subvencions públiques, entre les quals algunes atorgades per la Diputació de Barcelona, a entitats de l'òrbita sobiranista i de l'extinta CDC.

Com que d’operacions d’aquestes ja n’hem vist moltes, cal preguntar-se si per investigar aquests delictes cal fer aquest desplegament. Perquè la sospita de gran actuació de cara a les càmeres salta a la vista: tant Soler com Vendrell com Madí van jugar un paper clau en l'1-O formant part de l'estat major que va organitzar el referèndum. Madí només va participar en una primera reunió, però Vendrell i Soler sí que van continuar participant en les diferents trobades de l'òrgan secret format per dirigents polítics i membres de la societat civil amb què el Govern de Carles Puigdemont va externalitzar els preparatius del referèndum.

Si a això hi afegim la detenció de Josep Lluís Alay, exdirector de l'oficina de Carles Puigdemont, que anava amb el president a l’exili quan el van detenir a Alemanya, sembla clar que sobre la base d’un delicte econòmic hi ha ben visible un altre cop policial a un moviment democràtic. El mateix Puigdemont ho ha explicat així, aquest matí:

I és que Madí, Soler i Vendrell tenen també una forta ascendència entre els líders independentistes, i durant l'1-O i després han intentat fer molts cops d'enllaç entre Puigdemont i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, quan les relacions entre ells no han passat pel seu millor moment.

Les reaccions de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han sigut immediates.

Mirin, a l’espera de més esdeveniments, és evident que la Guàrdia Civil i determinats estaments judicials funcionen amb unitat d’acció. Això, que podria ser comprensible donada la naturalesa sensible de qualsevol investigació judicial, té un però massa evident: ¿estan perseguint delictes o estan perseguint persones per la seva ideologia?

No és que ho descobrim avui, precisament, però l’Estat ha posat totes les seves bateries a Catalunya. Perquè sent amenaçada la unitat d’Espanya. Això, que és lògic que amoïni qualsevol estat, hauria de tenir una resposta política. Perquè fins i tot en el supòsit que, des de la perspectiva espanyola, es vegi la independència de Catalunya com una amenaça, aquest moviment independentista és pacífic, és democràtic i és massiu: el vota la meitat de la gent. L’Estat, o determinades institucions de l’Estat, han decidit que no hi ha resposta política o que aquesta, la repressió, ha de ser la resposta política, que Catalunya no tan sols no en traurà la independència sinó cap avantatge, al contrari, només repressió. I més en un moment en què l’Audiència Nacional acaba d'absoldre Trapero, ha consagrat el model policial català de mediació i ha desautoritzat de la A a la Z el testimoni de Pérez de los Cobos i els atestats de Baena.

L’independentisme ha de lamentar haver anat dividit davant una ofensiva així, però el govern de Pedro Sánchez ha de dir si té alguna voluntat de fer-se respectar el poder executiu davant els poders de l’Estat que han decidit viure en mode “¡A por ellos!”.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.