L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Joan Carles I, comissions i impunitat’

Dimecres el diari suís Tribune de Genève va revelar que el rei Joan Carles de Borbó hauria rebut 100 milions de dòlars en comissions pel contracte del TGV entre Medina i la Meca. Els diners que hauria rebut el rei emèrit haurien estat fruit d’un “regal” del rei Abdullah de l’Aràbia Saudita, i van aparèixer en un compte corrent a nom de la fundació panamenca Lucum, de la qual Joan Carles I era l’únic beneficiari. Resulta que des d’aquesta fundació, l’empresària alemanya Corinna Larsen hauria rebut una donació de 65 milions de dòlars que ara la fiscalia suïssa està investigant. El rei Joan Carles i Corinna Larsen van mantenir una relació fins al 2012, i ara Corinna denunciarà Joan Carles I davant la justícia britànica perquè assegura que el rei emèrit espanyol l’està amenaçant, fins i tot amenaçant de mort, per evitar que reveli "secrets d'estat".

Ja s’havia parlat de l’assumpte, encara que no amb aquesta precisió, i, de fet, la justícia espanyola havia començat alguna investigació que havia quedat arxivada però que ara, amb aquestes revelacions des de Suïssa, tornarà a posar-se en marxa.

En paral·lel a les investigacions judicials, hi ha la dimensió política: ERC, JxCat i Compromís han demanat una comissió d’investigació al Congrés per determinar “les consegüents responsabilitats ètiques i polítiques” del rei. Perquè es creï una comissió al Congrés cal que ho voti el ple. Podem, actualment al govern, votarà a favor d’investigar “suposades activitats corruptes” de Joan Carles. El PSOE hi votarà en contra. De fet, el PSOE va votar al costat del PP i Cs fa dos anys i va vetar investigar les finances del rei en comissió, i ara els socialistes recorden que el rei Joan Carles era "inviolable" durant el període en què ha exercit com a monarca. I recordin que quan fa un any el Parlament va aprovar crear una comissió d’investigació sobre la monarquia, Pedro Sánchez va portar la iniciativa al Tribunal Constitucional, que la va suspendre immediatament i la va acabar anul·lant l’octubre de l’any passat.

Els escàndols de corrupció i de vida luxosa del rei Joan Carles ja li van costar l’abdicació en el seu fill Felip. Abans va passar pel “Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir” a la tornada de la tristament cèlebre cacera d’elefants a Botswana.

Abans, el 2011, quan la justícia va processar el seu gendre Iñaki Urdangarin, Joan Carles es va permetre donar lliçons d’exemplaritat al discurs de Nadal. "La justícia és igual per a tothom".

Després va venir el judici a Urdangarin, en què va declarar també la infanta Cristina, en què, sense ignorar les responsabilitats penals d’Urdangarin, va quedar bastant clar que el judici al gendre de Joan Carles i cunyat de Felip era el tallafoc perfecte per fer veure que “la justicia es igual para todos”. El judici al marit de Cristina de Borbó i el canvi de rei van ser dos intents de frenar un escàndol indissimulable davant l’opinió pública. Cada vegada té més sentit preguntar-se si Urdangarin, en el fons, no estava fent el que veia fer a casa de la família de la seva dona, la família reial espanyola.

Aquesta investigació de la fiscalia suïssa torna a posar llum sobre una veritat indissimulable: la monarquia espanyola té comportaments que no s’acosten a l'ètica, però és la clau de volta que aguanta tot el sistema heretat del franquisme i entaforat a la Constitució. En el rei d’Espanya conflueixen els privilegis dels guanyadors de la Guerra Civil, els interessos de les grans empreses, el paper silenciosament influent de l’exèrcit i la indústria d’armament, de la policia i dels aparells de vigilància de l’Estat. Per això el PSOE, si vol continuar sent partit de govern, ha de mirar cap a l’altra banda i protegir la Corona. El rei, i aquesta idea una mica opaca que “obre mercats”, ens ha portat a la investigació dels 100 milions de dòlars de comissions per l’AVE de la Meca.

Ho hem vist molt recentment, el 3 de febrer, quan es va obrir solemnement la legislatura al Congrés de Diputats: el rei Felip de Borbó va ser objecte d’un concurs d’aplaudiments, que PP i Vox van allargar per no ser els primers a parar d’aplaudir. Ara els milions de dòlars de Joan Carles tornen a projectar la seva ombra corrupta sobre Felip.

Sabem que a Espanya el rei no governa, però regna. Ens va quedar clar el 3 d’octubre amb l’“A por ellos”. Que faci política és inadmissible. Però que un rei cobri comissions és delicte. Tret que inviolabilitat vulgui dir impunitat absoluta.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.