L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El rei a Poblet, símbol de l'aïllament social'

La notícia del dia és que vindran a Catalunya diners de la Unió Europea, perquè els 27 governs de la Unió han arribat aquesta matinada a un acord per repartir els fons de la reconstrucció econòmica d’Europa, delmada pels efectes del covid-19. I aquesta és la primera xifra: Europa desemborsarà 750.000 milions d’euros que, per entendre’ns, és una quantitat equivalent, més o menys, als pressupostos de cinc anys de la UE.

A Espanya li correspondran els 140.000 milions que s’havia dit, i que avui el govern espanyol està venent com un gran èxit. Però no tots els podrà gastar en el que voldrà. La meitat sí, hi ha 72.000 milions que són a fons perdut, però 68.000 milions Espanya haurà d’explicar als altres països en què se’ls vol gastar, i si no hi ha acord per unanimitat l’arribada dels diners es podria endarrerir.

I d’aquests 140.000 milions, quants en vindran a Catalunya? Doncs encara no està decidit, però aquestes últimes setmanes tant el president Torra com el vicepresident Aragonès han parlat de 30.000 milions.

Per desgràcia, i ho subratllo, no esperin que demà aquests diners ja estiguin disponibles: ara aquestes ajudes les han d’aprovar els Parlaments de cada estat, i els repartiments a Espanya ja sabem com solen acabar per a Catalunya.

Però insisteixo, aquesta és la notícia del dia. De fons, esclar, avui tenim el judici a la mesa del Parlament i la visita del reis d’Espanya ahir a Poblet.

Estic segur que els jutges aconseguiran, si s’ho proposen, que constitueixi alguna mena de delicte que un Parlament debati sobre allò que una majoria de ciutadans ha votat, però fent seure al banc dels acusats cinc representants elegits democràticament, l’estat espanyol no fa sinó aprofundir en el conflicte polític amb Catalunya.

Aquest és un fet que hauria de portar a la reflexió, igual que la visita del rei d’Espanya, ahir, a Poblet.

Els reis van ser a Catalunya ahir, sí, però a quin preu: es van estar una hora i mitja a Poblet, no els va rebre ni l’alcalde, ni el president del Consell Comarcal, ni el de la Diputació ni el de la Generalitat. Van haver de visitar un recinte emmurallat, propietat de l’Estat, per parlar amb una vintena de membres d’una comunitat religiosa. En això va consistir el seu pas per Catalunya en el curs d’una gira inicialment destinada a animar la societat afectada per la pandèmia i a agrair l’esforç dels que han estat a primera línia. Poblet és un símbol, però aquesta visita també. El símbol de l'aïllament social, del rebuig ciutadà, de la necessitat del rei d’estar superprotegit de les protestes quan ve a Catalunya. Algú del govern o de l’Estat creu que aquesta imatge afavoreix mínimament el rei? Perquè la situació fa temps que dura. Com expliquem avui, dura des que el rei va cometre l’immens error d’animar l’"¡A por ellos!" al discurs del 3 d’octubre del 2017, amb l’aplaudiment dels que van crear la narrativa que aquell discurs salvava Espanya, com el del rei Joan Carles l’havia salvat el 23 de febrer del 1981.

Sobre les protestes: la Brimo dels Mossos va tornar a pegar a la gent. Van deixar passar els que duien banderes espanyoles, amb l’argument que és la Casa del Rei la qui mana el dispositiu. Una nova demostració que quan l’Estat vol, les competències de la Generalitat són paper mullat. I una demostració del temor amb què la Corona es mou per Catalunya. A Astúries, on la família reial espanyola va cada any a donar uns premis, a la plaça hi deixen estar els que protesten per la visita i porten banderes republicanes. Els posen lluny però hi son. Ahir es va conculcar el dret de manifestació.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen i per als presos polítics i els exiliats, i que tinguem un bon dia.