Anàlisi d'Antoni Bassas: 'El tuit de Patrícia Plaja i el d'Albert Rivera'

Segur que estan al cas que dijous a la nit la cap de comunicació dels Mossos d'Esquadra, Patrícia Plaja, va enviar aquest tuit:

I que dissabte a la nit va transcendir que els Mossos l’havien apartat de les seves funcions. La prefectura dels Mossos, concretament, havia pres aquesta decisió perquè li havien "perdut la confiança" per haver qüestionat el poder judicial. La prefectura considerava inadequada aquesta opinió tenint en compte que els Mossos han d'actuar com a policia judicial.

I quan vaig saber la notícia d’aquesta decisió vaig notar que m’ho prenia personalment. Perquè, per començar, Plaja parlava des del seu compte personal, no des del compte dels Mossos. I perquè el que deia, educadament, era el mateix que dijous va exclamar una bona part de la societat espanyola quan va saber la indulgent sentència de la Manada. O el que diu una bona part de la societat catalana amb les presons preventives dels presos polítics i les acusacions de rebel·lió.

M’ho vaig prendre personalment perquè Patrícia Plaja havia rebut un reconeixement de tothom per la seva feina després dels atemptats terroristes del 17 d'agost. Aquells atemptats em van agafar lluny de Catalunya i vaig estar enganxat a les xarxes socials per saber què passava. Els tuits dels Mossos informant, confirmant, desmentint, precisant, calmant, orientant la societat en aquelles hores dramàtiques van ser una exhibició de comunicació de crisi. Si tot el món va considerar que els Mossos van fer una feina impecable aquells dies va ser, també, perquè el relat que va construir la policia va ser impecable. I el relat va ser obra, també, de la seva 'community manager'.

Em sembla inconcebible que sigui apartada una professional que ha fet tan bé la seva feina el dia que tot el món, literalment, ha posat els seus ulls sobre els Mossos d’Esquadra. I no puc pensar per menys que a Patrícia Plaja també li tenien ganes i no li perdonaven el seu èxit. I que dins els Mossos algú no ha resistit una pressió exterior que fa pudor de represàlia i de 155. O que senzillament ha tingut por al poder judicial al qual s’ha de poder criticar com a qualsevol altre poder de l’Estat. Continuen els avisos de l’Estat a la població: vigileu amb el que dieu.

Patrícia, espero que tornis ben aviat a la teva posició.

L’altre tuit a què em refereixo és aquest d’Albert Rivera:

En primer lloc, Albert Rivera es permet afirmar uns fets que no estan provats i que encara s'han de jutjar. És una investigació de la fiscalia, no una sentència, però el senyor Rivera ja ho dona per fet. I ja sabem que la fiscalia, quan es tracta de Catalunya, té fàcil l’acusació d’odi o de violència. Però el senyor Rivera, no content amb aquest tuit biliós, penja els retrats dels mestres en qüestió.

D’això, Albert Rivera, se’n diu assenyalar, que és precisament el que vostè denuncia que fan amb el comerç dels seus pares. Aquest tuit el retrata, senyor Rivera.

El retrata com un polític populista, perquè viu d’excitar les baixes passions de la gent. Vostè necessita que la gent odiï un contrari per guanyar el seu vot. Vostè viu, políticament, del dualisme moral, de la concepció del món en blanc i negre, en bons i dolents, on el bo és vostè i els dolents són qui vostè assenyala. De fet, el seu partit va néixer per acabar amb l’ensenyament en català i dividir la canalla a l’escola per raó de llengua.

El seu missatge busca la ràbia de la gent. Vostè no mostra mai cap empatia per ningú. És el polític eternament enfadat. Per a vostè no hi ha adversaris polítics, només hi ha enemics. Vostè no vol ser estimat, vostè vol ser temut. El seu llenguatge fa por i recorda l’autoritarisme de polítics franquistes com Fraga. Per això vostè agrada tant a Aznar i a la ultradreta espanyolista dels carrers de Catalunya. Vostè parla de vèncer el nacionalisme, però el seu partit ofereix només un nacionalisme amb el qual tapa tota la resta.

Vostè somnia a ser president d’Espanya, però el tuit d’ahir va ser molt poc presidencial. Va ser el d’un 'hooligan'. Respecti’s una mica més i respecti la convivència, sisplau.

Llibertat per als empresonats, per als exiliats, per als processats, i que tinguem un bon dia.