L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Valls i la superioritat moral'
En un pla teòric, la idea política de la independència de Catalunya no és superior a la pertinença a Espanya. Però Valls, i l’Estat, tenen un problema: qui vol votar és superior al que et pega perquè no votis
Ahir, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va votar a favor de retirar la Medalla d’Or de Barcelona a Heribert Barrera.
Barrera havia dit i havia escrit, sobretot cap al final de la seva vida, opinions com ara que la immigració estava posant en perill el català, que s’estimava més una Rambla plena de gent blanca que mestissa, que Catalunya havia resistit l’onada d’immigrants andalusos però que la d’ara no l’aguantaria... i no se’n va retractar.
El ple va votar a favor de retirar-li els honors a proposta del regidor Manuel Valls, que va tenir els vots a favor de Barcelona en Comú i del PSC. I també del PP i de Ciutadans.
El més curiós és que l’any 2012, quan li va donar la medalla (Barrera havia mort mesos abans) ja se sabia que Barrera havia fet afirmacions xenòfobes, però això no va ser obstacle perquè el PSC i Iniciativa (antecedent dels comuns) votessin a favor de donar-li la Medalla d’Or. Ara, en canvi, l'hi retiren. Per què li van donar la medalla aleshores? Doncs perquè havia estat president del Parlament, secretari general d’Esquerra Republicana, exiliat, soldat de la República durant la Guerra Civil, fill de Martí Barrera, fundador d’Esquerra. Un antifeixista que es va jugar la vida i, l’any 2012, un dels últims polítics vius d’aquella generació, a part de científic. En aquell moment va pesar més la trajectòria contra la dictadura franquista de Barrera que el seu pensament incompatible amb l’evolució de la societat.
I ara, doncs, per què li retiren? Doncs perquè ho demana Manuel Valls, sense el qual aquest govern municipal no hauria estat possible. Valls té una espina clavada des del maig, quan el mateix ple va aprovar una declaració institucional de condemna per l'expulsió que Valls va decretar d’un campament de gitanos l’abril de 2013 al nord de París, quan Valls era ministre de l'Interior del govern francès.
Al maig, Esquerra, BComú, PSC i JxCat van dir que el que va fer Valls va ser del “pitjor nacionalisme excloent”, i ho deien aprofitant que el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que en l’expulsió ordenada per Valls es va actuar amb “violació del dret al respecte de la vida privada i familiar”. La declaració era contra Valls, doncs, però no hi sortia el nom. El que va passar és que al final de l’acte la portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament, Elisenda Alemany, va dir a Valls. “Avui Barcelona el reprova”, i Valls s’ho va apuntar. I ahir s'hi va tornar.
Qui ha quedat més retratada en l’episodi han estat l’alcaldessa Ada Colau i els comuns, perquè avui a TV3 ha dit que és lamentable que per motius partidistes es faci “batalleta de medalles”, però que si el tema arribava al ple, ella s’havia de posicionar en contra de declaracions racistes. En canvi, quan el que va arribar al ple, a l’agost, va ser la retirada de la medalla al rei Joan Carles de Borbó, els comuns es van abstenir, no es van posicionar. Amb Barrera sí, amb el rei Joan Carles no.
Amb tot, el més interessant de l’episodi és el que ve ara. Perquè Valls va actuar ferit per la reprovació que li havien fet a ell, sí, però Valls va tornar a Barcelona per fer una sola cosa i a fe que no se n’amaga: lluitar contra l'independentisme, fer-ho obertament, descarnadament, sense els matisos que molt catalans no independentistes són capaços de veure-hi. Valls és aquí per dir en català a la burgesia catalana (o el que en quedi) que són uns tous amb l’independentisme. Per això va preferir fer alcaldessa Colau i impedir que ho fos Ernest Maragall. I no se n’amaga: “Volem acabar amb una idea, la idea que l’independentisme té una superioritat moral. L’independentisme és nacionalisme i la seva deriva, com demostren aquests escrits, és el supremacisme, el racisme i l’exclusió, i és això el que volem demostrar”.
En un pla estrictament teòric, la idea política de la independència de Catalunya no és superior a la pertinença a Espanya. Però Valls, i l’Estat, tenen un problema: qui vol votar és superior al que et pega perquè no votis. És superior el que demana negociar un referèndum que el que es nega a negociar i t’empresona per organitzar-lo. Qui demana sortir de la presó per passar el covid a casa, tal com demana l’ONU, és superior a qui t’obliga a quedar-te tancat. Això ho veu tothom, Valls inclòs, i no pot suportar-ho. I que l’independentisme és nacionalisme com ho és tot, com la monarquia espanyola o la república francesa. Acabar fent el sil·logisme Barrera és xenòfob, Barrera és independentista, així doncs l'independentisme és xenòfob, no és que sigui moralment inferior, és que és intel·lectualment inferior.
El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.