L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’indult o un mínim de decència política'

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha anunciat aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés que començarà a tramitar les diverses peticions d'indult als presos polítics la setmana que ve. Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, ha demanat: “Gestionin el conflicte que mantenen amb Catalunya, que Òmnium Cultural xifra en 2.850 represaliats”. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha contestat: “Aquest ministeri també està tramitant els indults; per cert, aquests que a vostè li preocupen perquè els toquen de prop començaran a tramitar-se la setmana que ve. Uniu-vos al projecte de país que té aquest govern”.

Des del desembre que el ministeri de Justícia té sobre la taula la petició de l'advocat Francesc Jufresa per a tots els líders independentistes empresonats, a la qual es va sumar a l'estiu la de la UGT per a l'exconsellera Dolors Bassa i la dels expresidents del Parlament per a Carme Forcadell. Fins ara el govern espanyol havia al·legat sempre que no havia avançat en els expedients per culpa de la crisi del coronavirus. Però ara la tramitació començarà la setmana que ve, com acaben de veure, ho ha dit avui, després de refermar-se en el compromís del PSOE i d'Unides Podem de reformar el delicte de sedició al Codi Penal.

La tramitació, però, serà llarga. Calculin que entre quatre i sis mesos, perquè ha d’anar al Suprem i s’ha d’escoltar totes les parts, inclosa la Fiscalia. O sigui que si depèn d’aquest indult, els presos és ben probable que tornin a passar el Nadal empresonats.

Avui és un dia especialment dolorós per recordar-ho: ahir va morir el pare del conseller Jordi Turull, amb el conseller a la presó, amb els presos privats dels beneficis penitenciaris a què tenen dret perquè el Suprem, el jutge Marchena, n’ha fet una causa personal, fins al punt que va amenaçar preventivament els funcionaris de presons de la Generalitat si deixaven que els presos polítics passessin el confinament a casa, havent-hi com hi havia una petició de l’ONU a tots els estats del món per enviar a casa tants presos com fos possible i segur, amb motiu de la pandèmia. Recordin aquell avís de la vergonya en què requerien als directors de les presons que identifiquessin els funcionaris que van donar suport a l’acord i que s'enfrontaven a responsabilitats penals com un possible delicte de prevaricació.

Han sentit fa un moment Laura Borràs fent-se ressò d’un càlcul d’Òmnium: el Procés ha deixat 2.850 represaliats. Justament avui, a l’ARA, n’entrevistem un, que ara fa un any era notícia: Xavi Duch, detingut a casa seva, a Sabadell, per ser membre dels CDR. La Guàrdia Civil va rebentar la porta de casa seva, davant la seva parella i els seus fills, i se’l van endur, acusat de terrorisme, per deixar-lo anar en llibertat al cap de tres mesos. Duch ha tingut un ictus que li ha perjudicat la parla. Li ha dit al Xavi Tedó: "No tenien cap prova ni aquell matí del 23 de setembre de l’any passat ni ara. Era una operació política per intentar aturar el moviment independentista abans de la sentència”. Recordem-ho: fins aquí va arribar l’Estat, és a dir, l’acció combinada de les forces de seguretat i la judicatura, fins a intentar convertir l’independentisme en una forma de lluita armada. S'enrecorden de la cançoneta de “Torra ha de condemnar la violència?”

Els indults són una bona notícia, que pal·liarà el fet de tenir nou polítics condemnats per un delicte que no han comès. Els indults, quan arribin, restabliran un mínim de decència política de l’Estat, però no són ni l’amnistia ni el punt principal d’una negociació entre els dos governs sobre el referèndum que encara no ha començat.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.