L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Kamala Harris i totes les dones que ens han precedit'

A la presa de possessió d’un president, tothom sap qui és el protagonista, i avui tots els titulars de portada són per Joe Biden, esclar. Però en tota superproducció, al costat del protagonista, hi ha papers de repartiments, i avui una part no menor de les mirades se’n van cap a una dona que ja es veu que no haurà de limitar-se a ser una actriu secundària. Em refereixo a Kamala Harris, la nova vicepresidenta dels Estats Units.

La primera dona que ocupa la vicepresidència del país, la primera afroamericana i la primera amb orígens asiàtics, al ser filla de mare índia i pare jamaicà.

Ahir va jurar el càrrec davant de la primera jutge hispana del Tribunal Suprem, Sonia Sotomayor, que va ser proposada el 2009 per Barack Obama, primer president no blanc dels Estats Units. Hi ha molts “primers” en aquesta frase i això indica que la societat ha anat canviant i que el poder s’hi ha anat adaptant. Podem quedar-nos en l’escepticisme de dir que el poder s'empassa tot el que li pot fer ombra i ho adapta per domesticar-ho, però podem anar una mica més lluny, també, i admetre que una vicepresidenta com Harris, una jutge com Sotomayor o un president com Obama eixamplen el camp del que és històricament i socialment possible.

Els ho explicaré amb unes altres paraules. Al seu recent llibre de memòries, Obama explica el moment crucial, de la conversa que va tenir amb la seva dona Michelle, el dia en què ell ja no podia prorrogar més la gran decisió de si es volia o no es volia presentar de president. Ella, Michelle Obama, estava espantada pel mal que la carrera política del seu marit podia fer a la seva relació conjugal i a la família, que ja tenia dues filles. Michelle li va preguntar: “Per què has de ser tu?” I ell li va contestar: “Perquè el dia que aixequi la mà dreta per jurar el meu càrrec, nens i nenes com jo, de colors de pell com el meu, de procedències familiars com la meva, abandonat pel meu pare, veuran que ells també tenen possibilitats de fer coses a la vida”. Diu Obama que la seva dona li va dir: “No ha sigut una mala resposta”.

Amb Kamala Harris passa alguna cosa semblant. Sobre tot perquè, parlem clar, Joe Biden té 78 anys, el president més vell de la història en el moment de prendre possessió, i la previsió que Harris hagi d’entrar a jugar el partit a la mitja part no es pot menystenir.

Ahir la nova vicepresidenta va penjar aquest tuit: “Avui soc aquí gràcies a les dones que m’han precedit”, amb tot d’imatges de dones que van tenir el doble coratge d’aixecar-se davant el poder i d’un poder eternament representat per homes. L'agraïment de Harris a totes les dones que l’han precedit és un senyal que sap d’on ve, o d’on venim, i on podem arribar, sobretot els més joves, les més joves, després de veure-la ahir aixecar la mà dreta i jurar el càrrec de vicepresidenta dels Estats Units.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.