L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'No és broma: una jutgessa argumenta en una sentència que el basc és molt difícil'

No és que faltin notícies, però aquest matí n’he llegit una que per un moment he pensat que era una broma. Però no, era una notícia de veritat, i per tant no era una anècdota, era una categoria. La notícia diu que una jutge de Vitòria ha ordenat a l’Ajuntament de Laudio (Àlaba) que readmeti una treballadora interina que van acomiadar perquè no va assolir el nivell d’euskera requerit per tenir aquella plaça. I l’argument de la jutge és (espero que estiguin asseguts) que la llengua basca és "el cinquè idioma més difícil del món". I afegeix: “En algunes llistes és la primera”. I qui les fa, aquestes llistes? El nivell científic del comentari és impropi d’una sentència judicial.

La jutge fins i tot fa la següent valoració filològica: “La principal dificultat d’aquesta llengua és que no comparteix cap connexió amb cap altre idioma, ja que ha evolucionat al llarg del temps de manera aïllada”. I atenció: “A tot això s’hi afegeix la complexitat de la seva estructura i un vocabulari amb paraules que canvien de significat quan se'ls afegeixen alguns dels centenars de sufixos i prefixos que es donen en aquesta llengua". 

Alguns detalls importants del cas: la treballadora havia estat treballant com a funcionària interina entre el 2014 i el 2020, any en què la van cessar perquè no havia assolit el nivell de llengua exigit per ser funcionària. I això que la treballadora, el dia que va entrar a l’Ajuntament, va firmar un compromís pel qual admetia la possibilitat de ser cessada si no complia els requisits de basc. Per complir-los, consta que la funcionària va fer 8 cursos d’aprenentatge per a un total de 1.295 hores fora de la jornada laboral, però només va aconseguir un nivell de basc més baix del que la seva plaça requeria. I per reblar la idea que la funcionària s'hi va esforçar molt però que el basc no es deixa aprendre, la jutgessa fa constar que les hores que la funcionària va invertir les va treure del seu temps de descans i oci. La justícia retreu a l’Ajuntament la “nul·la sensibilitat" que ha tingut amb una persona que s’ha esforçat per superar les "extraordinàries dificultats" d’aprendre el basc. Total, que la jutge admet que no la poden fer fixa però que li han de donar feina en una altra posició de l’Ajuntament.

La sentència és un altre exemple per emmarcar de la cultura dominant a Espanya, que és una cultura no només castellana, sinó castellanocèntrica, o sigui, que el castellà és la mesura de totes les coses. És una sentència feta des de fora: si no ets bascoparlant des de petit, el basc costa més, sí. Esclar. I el castellà també, si l’has d’aprendre de gran. El basc és difícil, diu la jutge. En canvi l'anglès és molt fàcil. ¿Que no han vist amb quina facilitat parlem tots l’anglès? 

Aquesta sentència posa en evidència el de sempre: el castellà és obligatori i la resta de llengües de l’Estat són voluntàries. I si per raó d’un concurs públic autonòmic o local cal acreditar el coneixement d’una llengua, ja vindrà la justícia i dirà que no cal. ¿Als treballadors espanyols que van emigrar a Alemanya els van perdonar el coneixement de l’alemany perquè era molt difícil? No, i ningú se’n va queixar, perquè Alemanya és Alemanya, un estat independent. En canvi, Euskadi és Espanya. Sempre acabem allà mateix.

Un record per als exiliats i per als represaliats, molt especialment per al diputat de la CUP Pau Juvillà, que avui ha explicat a Twitter que té càncer. 

“Amb el regust agredolç pel fet d’exposar una part de la meva intimitat. Ho faig amb l’esperança que el gest serveixi per a quelcom”. Desitgem el millor a Pau Juvillà i a totes les persones que es troben com ell.

Que tinguem un bon dia.