L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El junquerisme endurit'

Oriol Junqueras va anar ahir a TV3 i va aconseguir que, aquest matí, tothom parli de l’entrevista que li van fer. I que en parlin més per la forma que pel fons, és a dir, que en parlin més per com ho va dir, que no pas pel que va dir.

Junqueras va exhibir explícitament durant tota una hora l’alt concepte que té de si mateix, l’autoestima que sent per la seva personalitat, per la seva trajectòria i pel preu que n’està pagant. És insòlit sentir parlar algú en aquests termes, però també és veritat que cap de nosaltres sap quina fortalesa mental cal exercitar diàriament per sobreviure l’anul·lació de la personalitat que signifiquen vora tres anys de presó. Junqueras ho va fer servir per remarcar un dels objectius de l’entrevista: prometre a l’electorat que no hi haurà pacte amb el PSC per fer un nou tripartit.

Aquest refús de pla a pactar amb el PSC es complementa amb la bona sintonia que Junqueras va dir que tenia amb Puigdemont i fins i tot amb Torra.

Ja fa anys que Junqueras va dir que el “junquerisme és amor”. Ahir vam veure que el junquerisme és un amor endurit per la presó, pel pas per la presó: “Si algú s’atreveix a dir-me a mi que és una excusa després de cruspir-me tres anys de presó, els ha de tenir molt ben posats...”

Si Junqueras volia fer notar que ha tornat, ho va aconseguir. Al seu entorn expliquen que va anar a TV3 molt carregat d’energia després d’haver pogut anar a Sant Vicenç dels Horts, i haver pogut dormir a casa, després d’estar sense restriccions amb la seva família i el seus veïns. Per a Junqueras era molt important el moment de tornar a Sant Vicenç.

Òbviament, Junqueras volia transmetre aquesta energia a Esquerra i als seus votants, una energia necessària davant la personalitat menys vibrant i més de gestió de qui serà el candidat d’Esquerra, Pere Aragonès, en un moment en què la consellera Vergès és criticada per la gestió de l'aparició dels rebrots i que Carles Puigdemont tornarà a ocupar espai mediàtic per la publicació del seu llibre i la constitució del nou partit, a finals de mes.

El to contundent de Junqueras d’ahir contrasta amb el "ho tornarem a fer" somrient de Cuixart. Però cal entendre que són dues personalitats diferents que juguen en espais semblants però no els mateixos. La política de partit que competeix pel poder a les urnes és d’una extrema duresa. La lluita pel relat del Procés, també. I la presó encara més. Tot plegat va proporcionar ahir aquesta nova versió endurida del junquerisme.

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.