L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La frase indecent del diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa'

Ahir els vaig posar el moment en què Casado li preguntava a Sánchez allò de “Qué coño tiene que pasar más?” a propòsit del 25% en castellà a l’escola de Canet, i els deia que proferir una paraulota d'ús comú al Congrés de Diputats per sortir a totes les notícies era, en el fons, un senyal de desesperació del PP i de Casado per millorar en les enquestes, que no se’l mengi Vox, que no se’l mengi Ayuso… 

Però els deia també que la sentència del 25% té la capacitat de revertir el model escolar de Catalunya, perquè ara la voluntat de carregar-se l’ensenyament en català té un suport als tribunals. I que, per tant, la sentència i el cas de Canet serien presentats com l’inici d’una nova època. I així va ser. Primer el PP al Congrés, a Madrid, i hores més tard, al Parlament, el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa: "Canet és una espècie d'Ermua, salvant les distàncies. Serveix per conscienciar els catalans del que vostès estan fent amb la societat catalana”. Carrizosa és un altre que parla i actua per a la televisió. Ciutadans és, fonamentalment, un partit de platós, ja que de diputats no en té gaires i d’alcaldes no en té cap; un partit que viu de la platocràcia, és a dir, de les audiències, i per tenir audiència cal cridar l’atenció. I per això fa comentaris indecents com aquest.

Indecent, sí. Breu recordatori de què va ser Ermua: el juliol del 1997, ETA va segrestar el regidor del PP d’Ermua (Biscaia) Miguel Ángel Blanco. Els terroristes van dir al govern espanyol (aleshores governava el PP, precisament, Aznar) que si volien que alliberessin el regidor, havien d’acostar els presos bascos a presons basques. I van donar 48 hores d’ultimàtum. El govern espanyol no va cedir al xantatge i al cap de 48 hores Miguel Ángel Blanco va aparèixer mort, assassinat a trets.

Per tant, senyor Carrizosa, no s’hi val a dir “salvando las distancias”, perquè dos tuits desgraciats sobre el conflicte que obre una sentència judicial que canvia el que ha establert un Parlament són a una distància insalvable de l’assassinat d’un càrrec electe per part d'una banda terrorista. I tampoc s’hi val a dir “una especie de Ermua". Ermua va ser un moment dramàtic. Demani disculpes per la comparació, senyor Carrizosa. Ja sabem que vostès, com Casado, estan amoïnats. Ell per si no guanya i vostès per si desapareixen. 

Però n'hi ha més: quan parlava d’Ermua, vostè volia evocar la gran reacció ciutadana que hi va haver al carrer contra el segrest i contra ETA l’any 97. Se’n va dir “el espíritu de Ermua”, i allò que va començar sent una lògica reacció de condemna davant del crim monstruós, va acabar sent instrumentalitzat pel Partit Popular de manera que tot era ETA, i si no estaves amb el PP eres amic dels terroristes. Ja sabem on ens porta, parlar d’Ermua. A utilitzar políticament les víctimes del terrorisme. I què va passar? Quan set anys més tard Al-Qaida va matar vora 200 persones a Madrid, el govern d’Aznar ens va voler enganyar dient que havia sigut ETA. 

Vostès, senyor Carrizosa, volen convertir Canet en un punt d’inflexió favorable a les seves tesis contràries a l’ensenyament en català, que són el motiu pel qual van néixer com a partit. Que per defensar aquest objectiu calgui embrutar Ermua parla de la seva falta d’escrúpols polítics.

I tornem al que dèiem ahir: la Generalitat ha de treballar amb els millors lingüistes i pedagogs per revisar la posició del català en aquests moments davant de les llengües globals i de l’ofensiva nacionalista espanyola. Ens hi va el català.

 Un record per als exiliats i per als represaliats. Bon dia.