L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Com hi pot haver estabilitat si la justícia fa por?'

Aquesta mitjanit s’acaba el termini per dipositar els 5,4 milions d'euros de fiança que el Tribunal de Comptes exigeix a polítics i càrrecs públics catalans. I ahir el conseller Giró va comparèixer després de la reunió del consell executiu per dir que no s’atrevia a posar l’Institut Català de Finances com a contraavalista dels diners que poguessin deixar els bancs perquè no volia provocar “angoixa ni inquietud” als funcionaris de l’Institut. 

Aquest matí s’ha corregit, i en la sessió de control al Parlament ha dit que ha rebut trucades de "gent" de l'ICF oferint-se per impulsar l'aval, i que, per tant, el Govern rectifica i sí que avalarà el fons per als afectats en el Tribunal de Comptes a través de l'Institut Català de Finances. El conseller Giró va explicar també que cap dels bancs espanyols amb qui havia fet gestions perquè avalessin havien volgut participar en l’operació. Per això, avui hem titulat la portada d’una manera molt crua: “Les entitats financeres defugen fer front als avals per por a la justícia. Malgrat el suport del PSOE al fons del Govern, els bancs temen els recursos de PP, Ciutadans i Vox. Ja dic que l’ICF ara sí que avalarà, però ja veuen la incertesa que provoca en la funció pública saber que la justícia està disposada a perseguir qualsevol moviment del govern de la Generalitat per legal que sigui.

Mirin, ahir, un membre del Govern em deia que els bancs amb qui van estar reunits perquè avalessin els deien: “És que se’ns tirarà a sobre la premsa”. Textualment. Els bancs (El País deia ahir que són el Santander, el BBVA, CaixaBank i el Sabadell) tenen por de boicots perquè tenen més clients a Espanya que a Catalunya. Deu ser per això que el Sabadell va avalar Rodrigo Rato el 2014 quan el jutge li va posar una fiança per no anar a la presó per les targetes black. 

I llavors llegeixes aquesta notícia i és quan t’has de contenir per no dir-la grossa: “Foment demana estabilitat per evitar que la fuga de seus sigui irreversible”. L'institut d’estudis de la patronal adverteix que Catalunya corre el risc de quedar-se "sense centres de decisió".

Sembla que m’haguessin sentit ahir. Ahir els vaig dir: “Quina ironia, els bancs reclamen estabilitat política per poder fer negocis però ara que estan tenint una oportunitat per contribuir a l’estabilitat s’estan fent enrere amb excuses de mal pagador”.

Com volen que hi hagi estabilitat si la justícia és una font d’inestabilitat a causa de la seva actuació política? Diuen que volen estabilitat i fan tot el possible per dinamitar-la. Quan els bancs diuen “No tinc cap certesa jurídica”, el que estan dient és que tenen la certesa que, tractant-se d’independentistes catalans, la justícia actuarà políticament.

Podria semblar que només és un cas que afecta els catalans. Amb la sentència del TC sobre l’estat d’alarma ja hem vist que afecta PSOE i Podem. I la imatge d’Espanya a Europa: “Recels d’Europa per la no renovació del poder judicial espanyol”. Ahir la Comissió Europea va criticar la paràlisi amb la renovació del Consell General del Poder Judicial.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.