L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Diàleg? Espereu asseguts'

Ja fa temps que la política catalana ha deixat de tenir la iniciativa. Ja no som al 9 de novembre del 2014 ni a l’1 d’octubre del 2017, ni al Tsunami del 2019, anys en què l’Estat anava de bòlit darrere els fets i reaccionava a una acció prèvia de la Generalitat, el Parlament, Òmnium o l'ANC. Anys en què periodistes de tot el món venien a Barcelona a preguntar què estava passant.

Després del Tsunami vam entrar en l'època del sit and talk, del seieu i parleu. Tant a Esquerra com a Junts i la CUP els va semblar bé. Amb les inevitables divisions van estar d’acord en donar-se almenys dos anys de respir, per raons i amb entusiasmes no sempre coincidents, però el fet és aquest. I l’estat espanyol, què ha dit? El poder judicial ja ho hem vist: seu i parla per les sentències (25% en castellà, Juvillà…). I el govern espanyol ha dit al català que seure sí, sobretot seure, que s’esperi assegut a parlar.

Ahir vam saber que la setmana que ve, el divendres 18, serà la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, cinc dies després de les eleccions d’aquest diumenge a Castella i Lleó, no fos cas. La reunió no té ordre del dia, encara, és a dir, que no se sap què s'hi acordarà. I de la taula de diàleg, com del cinquè cel del Sisa, “res no se'n sap, no hi ha notícies d'aquest cel tan amagat”.

A més, com expliquem avui, el PSOE continua dient que quan puguin pactaran amb Esquerra però que si poden pactar amb Ciutadans ja els va bé. 

Mirin, ens ho han sentit a dir aquí en alguna ocasió: l’únic gran compromís de Pedro Sánchez per facilitar el diàleg amb Catalunya van ser els indults. Allò va ser el màxim, i difícilment passarem d’aquí. Concedir els indults tenia els seus riscos (es van tirar al coll de Pedro Sánchez la triple dreta nacionalista espanyola i part del seu propi partit, el PSOE mateix), però els va concedir i els va fer firmar al rei. En el fons, què va desencadenar els indults? La mesura de gràcia va ser al juny. Quatre mesos abans, ara fa un any, el 14 de febrer, el PSC va guanyar les eleccions a Catalunya. No va acabar governant, però les va guanyar. Les del 2017 les havia guanyat Ciutadans. Les va guanyar havent canviat el cap de llista a última hora, Illa en lloc d’Iceta. Illa, ministre de Sánchez. La victòria del PSC d’ara fa un any va permetre a Sánchez dir al seu propi partit: “¿Veieu com jo sí que sé com s’ha de tractar Catalunya?” El pròxim objectiu del PSOE és un alcalde socialista a Barcelona i, en el futur, Illa president de la Generalitat. I ell repetir a la Moncloa. D’això depèn, també, el ritme i el contingut del diàleg. Seure a la taula, per descomptat. Espereu asseguts.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.