L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El cas Arrufat i la confiança en l’ARA'
L’ARA ha publicat informacions sobre abusos al món de l’esport, l’Església o l'Aula de Teatre de Lleida. Per què després del primer cas en vam descobrir més? Senzillament perquè l’equip d’investigació ha parlat amb centenars de persones que han patit o diuen haver patit abusos o agressions masclistes
Ahir a la nit l’ARA va enviar una alerta avisant de la publicació d’una notícia exclusiva: “Quim Arrufat se’n va anar de la CUP amb una denúncia interna per agressió sexual”. La notícia va causar l’impacte imaginable. Estem parlant d’un polític que, malgrat que fa cinc anys que va plegar de diputat, ha mantingut viu el record de la seva activitat al costat de David Fernández, ha tingut càrrecs al seu partit, la CUP, i, quan ha opinat, se l’ha escoltat. Ara és notícia per una denuncia interna a la CUP per agressió sexual i una altra per abús.
Us podeu imaginar que ens han arribat centenars de missatges al diari. La majoria parlen del cas, però alguns parlen del diari en relació al cas: per què s’ha publicat ara, si és un intent de perjudicar la CUP ara que vindran eleccions, etc.
Responguem alguna d'aquestes preguntes. Ja ahir a la nit, David Miró, el nostre subdirector de Política, va publicar un tuit que resulta molt aclaridor:
I un recordatori: “Aquest cas no està judicialitzat. Expliquem que hi havia una denúncia interna i que ell va admetre els fets davant la víctima”.
Si algú es pregunta per què l’ARA es posa en aquestes coses, és molt important recordar el següent: L’ARA va crear, el maig del 2018, ara fa més de dos anys, una bústia digital segura per rebre informació que permetés iniciar una investigació.
L’àrea d’investigació que encapçala el periodista Albert Llimós busca documents, bases de dades, testimonis, imatges, vídeos i àudios que puguin convertir-se en una prova o indici d’una pràctica il·lícita o poc ètica i que siguin d’interès públic i que provessin situacions de maltractaments, abusos, violacions o corrupció. La recepció de la documentació és només la primera part d’un procés de verificació exhaustiu.
Dèiem que la identitat de l’informador no està en risc, ni tan sols la poden saber els membres de l’equip d’investigació que treballaran amb el material rebut. Únicament els membres de l’equip d’investigació i la direcció del diari tindran accés als continguts.
Fruit d’aquest treball, l’ARA ha publicat informacions sobre abusos al món de l’esport, l’Església (recordaran el cas del rector de Vilobí d’Onyar o de Montserrat) o Aula de Teatre de Lleida. Per què després del primer cas en vam descobrir més? Senzillament perquè la societat catalana va confiar en l’ARA i, publicat el primer cas, l’equip d’investigació ha parlat amb centenars de persones que han patit o diuen haver patit abusos o agressions masclistes.
És alguna cosa contra la CUP? El mateix se’ns va dir però d’Esquerra, quan vam publicar el cas dels assetjaments sexuals al departament d’Exteriors que va acabar amb la dimissió del conseller Alfred Bosch.
Ara, aquest cas que afecta Quim Arrufat i la CUP és el resultat d’una denúncia que arriba la primavera passada i que es publica ara, després que hagi passat totes les fase de validació que dèiem al principi: està confirmat per totes les fonts possibles i s’ha donat veu a la persona directament concernida. Justament el protocol de l’ARA m’obliga a no entrar en més detalls del cas, però el que avui hem publicat és periodisme d’investigació i no res més.
El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.