L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La crisi oberta pel bisbe Novell'

El 24 d’agost vaig escriure: “El fins ara bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha plegat adduint raons personals i s’ha fet fonedís. Per tant, deixa en una considerable penombra la veritable causa o suma de causes de la seva renúncia. Que quedi constància, però, que la carta en què presenta la dimissió al Papa no és l’única que ha viatjat de Solsona a Roma en els últims temps. Novell visitava els presos polítics i defensava els indults, i al final els indults van acabar sent acceptats per la Conferència Episcopal Espanyola fa un parell de mesos —amb la boca petita, això sí–. A l'episcopat de l’encara jove Novell hi ha hagut episodis estridents, però la seva posició en relació amb el Procés és de les coses que més li han complicat la vida amb la jerarquia”.

No ho vaig deixar aquí, esclar. Vaig provar de contactar amb el bisbe Novell. Al bisbat de Solsona estaven en estat de xoc. Alguns dels seus col·laboradors més pròxims estaven de vacances quan va esclatar la notícia que Novell deixava de ser bisbe de Solsona i van haver de tornar precipitadament als despatxos a fer-se càrrec d’una situació insòlita sense poder parlar amb el seu cap,  perquè Novell havia tancat el correu electrònic i només el vicari general de la diòcesi sabia on podia contactar amb el bisbe. La resposta em va arribar de part del vicari general: “Li hem transmès al bisbe Xavier la seva petició i la resposta és que ell no atendrà els mitjans de comunicació”.

L'últim cop que havia parlat amb Novell va ser el gener del 2019, a Granollers, al final del funeral del seu antecessor a Solsona, el bisbe Jaume Traserra. 

Després, ara fa tres dies, la web Religión digital va explicar el que avui és en boca de tothom. Que Novell plegava de bisbe de Solsona perquè s’havia enamorat d’una persona, l’escriptora Sílvia Caballol. 

A qualsevol lloc del món seria notícia que un bisbe plegués per amor. Un bisbe no és un capellà més, és el cap local de l’Església, algú que parla de tu a tu amb el bisbe de Roma, que és el Papa. En el cas de Novell la situació és més complicada, perquè en qüestions de moral sexual Novell havia parlat en veu alta des de posicions integristes i intransigents, lluny dels signes dels temps fins i tot per a un representant de l’Església catòlica, la qual cosa li va comportar ser declarat personanon grata per l’Ajuntament de Cervera, el maig del 2017, per haver parlat de l’homosexualitat com una malaltia que calia curar i va relacionar el que ell en va dir la ‘‘confusió sexual’‘ de nois adolescents amb l’absència de la figura del pare.

Fins i tot per als no creients Novell era una figura singular de l’star system nacional, encimbellat en el programa que li va dedicar l’Albert Om a TV3, on va revelar als ulls de tot el país el contrast entre la seva joventut i el seu pensament.

Per si tot això no fos prou, Novell havia visitat els presos polítics i havia parlat de la seva situació amb el papa Francesc, tot i que en aquesta qüestió estava en la posició contrària als bisbes espanyols i molt sol entre els bisbes catalans i això li va portar molts problemes. Esclar, només faltava que plegués, i que plegués per amor a una dona, descrita com a autora de novel·la eròtica i satànica. En la societat del titular i la morbositat en què vivim, tot plegat té un gran impacte popular. 

Si han fet zàping aquests, dies ja ho deuen haver vist. Si no, avui la Mònica Planas en fa un resum al seu article amb un títol prou expressiu, “Llucifer i el bisbe enamorat”, en què explica que a Telecinco han ofert “un espectacle nodrit de misogínia, masclisme i homofòbia. Si d’alguna cosa ha servit el cas de Xavier Novell ha sigut per constatar que som una societat més reaccionària i morbosa del que ens podríem imaginar”.

I ara cal que anem una mica més enllà. La primera consideració ha de ser, per força, de caràcter personal: el respecte per la decisió de Xavier Novell de penjar els hàbits, que no deu haver sigut gens fàcil. Perquè Novell acaba de fer la rectificació més gran de la seva vida i una rectificació que pesa el doble perquè es tracta d’una figura pública o, segons com, pesa el triple, perquè és una figura pública que donava lliçons als altres sobre qüestions molt íntimes, com sempre ha fet l’Església i no encertant sempre el to, per dir-ho suaument, des de la posició mitrada. 

La segona consideració és la perplexitat per la gestió comunicativa d’aquesta crisi. S’ha publicat que el mateix papa Francesc va demanar al bisbe Novell que marxés en silenci. No ho sé, però m’estranya molt, perquè si algun Papa ha entès que en el món en què vivim l’Església no pot encobrir res amb el silencis és Francesc. Davant els escàndols de pederàstia o de corrupció que assolen l’Església catòlica, Francesc ha donat instruccions molt clares: aquí no s’encobreix ningú. Des del respecte per l'esquinçament interior que deu viure Xavier Novell, marxar sense dir res és obrir la porta a les especulacions i, sobretot, és molt poc caritatiu amb els treballadors del bisbat i els fidels i capellans de la diòcesi de Solsona que es troben sense cap i se n'assabenten pels diaris. Així no es fan les coses. I si Roma triga gaire a nomenar el pròxim bisbe, la provisionalitat encara alimentarà més la sensació de crisi.

Finalment, tercera idea, Novell plega perquè la relació amb una dona és incompatible amb el celibat que va prometre. I això ens porta a la situació que l’Església catòlica sap que té oberta: la possibilitat que els capellans es puguin casar i formar una família, com passa en altres Esglésies cristianes, com ara els anglicans o els ortodoxos. Oficialment, Joan Pau II, avui sant, va deixar tancada la qüestió per sempre. Però la qüestió pica a la porta de l’Església una vegada i una altra. Com el sacerdoci de les dones. Però aquesta és una altra qüestió.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.