L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els socialistes estan jugant amb foc (i aquesta setmana es poden cremar)'

Avui la notícia és aquesta, el Barça marcant-li cinc gols al Madrid en una final. La xifra mítica del cinc, la maneta, ha tornat a aparèixer, i el cinc reforça el Barça en la mateixa mesura que deixat tocat el seu rival, entre altres raons perquè al Barça van jugar cinc nanos del planter i al Madrid deu estrangers amb contractes multimilionaris. És el títol menys important de l’any, però golejar el Madrid sempre és un títol, i la Supercopa ja és al sac, i de manera estrepitosa. 

Pel camí no ens podem estar de dir que és un torneig que la Federació Espanyola, afamada de diners, ha venut a l'Aràbia Saudita, país que queda lluny en l’exercici dels drets humans i on seguidores del Mallorca van ser assetjades a la graderia sense que això importi a la Federació, que, per boca del seu president condemnat per prevaricació va dir: “Sou un país amable”. Quina barra.

Mentrestant, l’actualitat política del dia és com un pronòstic del temps que anuncia tempesta, sobretot per a Pedro Sánchez i Salvador Illa. Aquest és Oriol Junqueras aquest cap de setmana:

“Volem recalcar que no tenim la voluntat d’arribar a nous acords fins que es compleixin els acords vigents. Creiem que això coincideix amb el sentit comú i majoritari. El Partit Socialista sap molt clarament quina és la posició d’ERC i el que ha de decidir el PSOE és quanta voluntat té a l’hora de complir els acords i quina predisposició té a complir-los al més aviat possible, per si un cop complert es donés la circumstància que hi hagués un altre acord o qüestió a negociar”. 

Esquerra li repeteix a Illa que, de moment, no negociarà els pressupostos. La millora del finançament i el traspàs de Rodalies són dues qüestions cabdals per als republicans, que exigeixen concrecions immediates si el Govern vol negociar els comptes. Illa té més avançat el traspàs de Rodalies que el finançament singular, però assegura que s’hi posa. Esquerra, la nova-vella Esquerra de Junqueras, vol fer-se valer i que els socialistes notin que no poden donar els seus vots per descomptats només perquè formen part d’un bloc d’esquerres. Però com ha dit Rufián alguna vegada, els socialistes no fan res si no se’ls hi obliga, i Esquerra ha tret la grua per moure el PSC i el PSOE. 

Però atenció, perquè on el foc pot cremar més els socialistes és a Madrid. La negociació entre el PSOE i Junts per al traspàs de les competències d’immigració està encallada. Hi ha una part del PSOE que no vol cedir. I dijous és el dia en què la mesa del Congrés ha d’acceptar a tràmit, o no, la proposició no de llei perquè Pedro Sánchez se sotmeti a una moció de confiança. Al PSOE hi ha dubtes. ¿Han de dir que sí i després han de negociar i debilitar-se davant dels grups de la investidura perquè votin que no accepten la moció? I si voten que sí, encara que Sánchez no tingui l’obligació de presentar la moció (és una prerrogativa seva), ¿pot Sánchez desoir la votació? Per això dic que al PSOE hi ha dubtes. I el missatge que els ha transmès Junts és que aquesta setmana, amb la moció de confiança a la mesa del Congrés, potser la legislatura se’n va en orris. Ho veurem. 

Bon dia.