L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Esquerra, un congrés sobre el futur de Junqueras'

La setmana comença amb un avís (allò que en un dels barbarismes més entranyables en diríem un recado): el que van deixar els manifestants de dissabte a Barcelona contra el preu dels lloguers. No és un 15-M en petit, però expressa un malestar social, més encara, una irritació, semblant. Sense habitatge no hi ha futur, ni natalitat, ni cohesió social, ni gairebé democràcia, perquè qui es pot sentir vinculat si la vida et nega un dret fonamental? Cal actuar. La resposta del president Illa ha sigut de manual, del seu manual:

“Estem disposats, jo estic disposat, com a president de Catalunya, a escoltar tots dos actors. Totes les diferents representants de la societat civil que tenen coses a dir en matèria d’habitatge. Clar que sí. Una actitud de realisme, de tocar de peus a terra, de no pretendre tenir ni varetes màgiques que no té ningú. No és que no les tinguem nosaltres, és que no les té ningú, i des d’actituds constructives, que practicarem i que demanarem que practiquin amb nosaltres.”   

Parlant del Govern, Illa no publica les balances fiscals. Com assenyalem avui a la portada, han passat dos mesos des del moment en què l’anterior govern les presentava. L’Estat les va donar per últim cop el 2017 i les va deixar de calcular el 2019. Per què devia ser, que ja no les donarien més? No cal ser Sherlock Holmes per entendre que si no les donen és perquè demostren clarament els nivells de transferència de riquesa als quals arriba Catalunya.

En parlem a l’editorial d’avui: Sánchez i Illa haurien de ser els primers interessats a publicar uns números que justifiquen plenament el nou model de finançament. I Illa més que Sánchez, si no vol reforçar més una imatge d'una Generalitat que no vol donar problemes.

I acabem. Aquesta setmana estarà marcada per dos congressos de partits, el d’Esquerra i el del PSOE. El dels socialistes espanyols se celebrarà a Sevilla i és clau per apuntalar Sánchez, tocat pels problemes als tribunals al cas Ábalos i el de la seva dona. Sánchez té mil vides, però no li sobra cap ajuda. 

I el Congrés d’Esquerra té dues línies que deia aquell, dues línies de futur: amb Junqueras o sense Junqueras. D’això va anar un debat entre els candidats a la secretaria general, un debat en obert, que honora el partit, i on van sortir expressions com “monarquia absoluta” per referir-se a Junqueras i “aristocràcia” per referir-se al gruix de dirigents actuals que no el volen de president.

Elisenda Alamany: “No podem posar Esquerra Republicana a fer un reset quan els altres han posat els seus millors actius polítics a jugar. Junts ha posat Puigdemont, per cert. No he sentit cap debat entorn la legitimitat de Puigdemont, ni si havia de liderar o no havia de liderar. Junts ho ha tingut claríssim, som nosaltres que de vegades, no. I el Partit Socialista també ha posat a Salvador Illa. Nosaltres no podem començar ara de zero a veure a qui posarem per disputar l'hegemonia política del nostre país.”

Alba Camps: "Com pot ser que sigui tan personalista tot el que dieu? Ho centreu tot en una sola persona, que sí, que ha sigut importantíssima i ho segueix sent, i que ens ha portat a fites històriques, això ningú no ho qüestiona, però centreu tot el lideratge i tot en una sola persona. Per afrontar aquest nou cicle polític calen lideratges nous, no és tan terrible, no entenc com en un partit democràtic i republicà causi tant problema que algú pugui pensar que hi ha lideratges que poden agafar el relleu.

Alfred Bosch: "Ens hem de plantejar si, vistes les circumstàncies, i que no es va assabentar de res, és la millor persona per continuar presidint d'aquest partit. Aquesta pregunta és legítima. Doncs fem-nos-la."

Bon dia.