L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa, Pujol i Puigdemont'

Som en un moment en què les emergències naturals amenacen d'esclatar-nos a la cara. I això que d’emergències anem prou servits: Ucraïna, Palestina o les preocupants derivades de la presidència de Donald Trump, que començarà el 20 de gener als Estats Units. 

Amb aquesta susceptibilitat climàtica a flor de pell, al president de la Generalitat no li ha costat gens convertir en titular una simple frase d’una entrevista a Catalunya Ràdio, com és “ens amoïnen alguns càmpings”, on posa càrrega política a una consciència que la DANA de València ha fet popular, com és el perill que suposa haver construït en zones inundables.

Mentrestant, a Espanya, el president valencià Carlos Mazón continua fent cara de víctima (s’ha de tenir poca vergonya per dir que “va caure una quantitat d’aigua que no ens van avisar”) i es deixa gravar davant ciutadans enfadats en una mena d’acte penitencial que no el salvarà d’haver-se convertit en un fracassat polític. Seria incomprensible que amb la quantitat de morts que hi ha hagut i les proves de la inacció del seu govern, els valencians el tornessin a votar algun dia. Esclar, que el PP ha tornat a governar (amb Vox) després de les 150 condemnes per casos de corrupció a càrrecs del País Valencià, inclosos els presidents Zaplana i Camps. Mentrestant, el PP fa la resposta de manual: “Crisi, quina crisi? La culpa és de Pedro Sánchez", i intenta fer fracassar l’operació que ha de convertir la ministra Teresa Ribera en comissària europea per la Transició ecològica neta. Justament avui, Ribera ha de passar examen davant el Parlament Europeu, i el PP voldria un suspens de l’eurocambra (la dreta hi té majoria) per desviar l’atenció de les responsabilitats de Mazón. 

Mentre s’ha posat en marxa aquest indecent joc de carregar responsabilitats als altres (indecent quan estem parlant de 215 morts i una setantena de desapareguts), a la política hi continuen passant coses en les profunditats. Ahir, el president Illa va dir que es reunirà amb Puigdemont “quan toqui”. “Quan toqui” vol dir que ara no toca, que no li convé, disfressat de “no convé”. S’entén que, de moment, Illa no vol donar munició al PP contra Pedro Sánchez reunint-se amb Puigdemont, a causa de l’amnistia encara no aplicada. Com es poden imaginar, Puigdemont troba impresentable que els altres expresidents sí i ell no, i això que Illa té el seu telèfon de quan Puigdemont li va trucar per felicitar-lo. 

Dir que “no toca”, és una manera pujoliana de dir que no vol fer una cosa, i torna a ser una picada d'ullet al pujolisme pel que va representar (ahir mateix va dir que no es pot arraconar una figura que ha governat 23 anys). Mentre Puigdemont es molesta pel buit d’Illa, és d’imaginar que Pujol rep amb íntima satisfacció haver estat convidat i rehabilitat per l’actual president. D’aquestes guerrilles també va la política.        

Bon dia.