L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Per fer la DUI el 2023 cal un desbordament popular. És possible ara?'
'Per fer la DUI cal un cert desbordament popular, i el desbordament vol un estat d’ànim col·lectiu que s’ha d’anar coent lentament'
Encara que no sigui l’objecte principal d’aquesta anàlisi, deixin-me començar per Alcarràs, que l’Acadèmia del Cinema Espanyol envia als Oscars. És lògic: si tens una pel·lícula que ha guanyat l’Ós d’Or de Berlín, ja tens mitja presentació feta.
Cal recordar, però, que “Alcarràs encara no és finalista”. Ara l’Acadèmia de Hollywood ha de triar quinze pel·lícules d’entre les que li enviaran de tot el món, i no serà fins al 21 de desembre que no sabrem si la pel·lícula de Carla Simón estarà present a la gala dels Oscars. Però la bona notícia és que una pel·lícula catalana i en català continua fent el seu camí al món, ara als Estats Units i a prop de la fàbrica dels somnis.
I ara parlem la fàbrica dels somnis independentistes (que, segons com, més aviat sembla la fàbrica dels malsons indepes). Ahir es van reunir al Palau el president Aragonès, la consellera Vilagrà i els representants de l’ANC, Òmnium i l'AMI. Resultat de la reunió?
Un abisme entre Aragonès i l’ANC. El mateix abisme que abans de la reunió, però agreujat pel fet que Dolors Feliu hi va anar amb una proposta. ¿No demanava Marta Rovira que els que volen la independència més ràpidament diguin com la volen? Feliu tenia una resposta: reactivar la declaració unilateral el segon semestre del 2023, aprofitant que Espanya serà presidenta de torn de la Unió Europea i la repercussió internacional que això tindria.
Sobre aquesta proposta, dos comentaris. Primer, dir en veu alta quan faràs la DUI és tant com revelar la teva estratègia a l’adversari. I, per principi, això no es fa mai. L’estratègia no s’explica. I segon, per fer la DUI a partir de l’1 de juliol de l’any que ve cal una coordinació de tot l’independentisme que avui no es veu per enlloc. L’últim exemple és d'ahir: acaba la reunió, Aragonès diu que ni parlar-ne, que no es donen les condicions, i a continuació l'ANC, Òmnium i l'AMI es reuneixen amb el vicepresident Puigneró. És a dir, el Govern va escoltar les entitats per separat.
Mirin, tal com estem, així, en fred, proclamar la independència d’aquí nou mesos o un any és més un desig que una possibilitat real. Per arribar a l'octubre del 2017 abans es van unir temporalment Esquerra i el PDECat d’Artur Mas i Carles Puigdemont. Veníem de l’embranzida de les Diades, de la consulta del 9-N, de l’1 d’Octubre. Hi havia un caliu enorme. Ara venim de les presons, els exilis i la divisió. Per fer la DUI cal un cert desbordament popular, i el desbordament vol un estat d’ànim col·lectiu que s’ha d’anar coent lentament. No estem en això.
L’atzucac de l’independentisme és el que diàleg amb l’Estat no va ni anirà el 2023 (admès per Esquerra). I que l’acció unilateral demana resistència a l’interior i reconeixements a l’exterior.
Per això Esquerra diu que no (ara que té la presidència i una certa capacitat d’influència a Madrid), la CUP mira cap a una altra banda i Junts està atrapada, dividida. N’hi ha que creuen en la possibilitat del desbordament i n’hi ha que demanen aprendre les lliçons del passat, amb la repressió policial i judicial, la guerra bruta i el suport dels estats de la UE a Espanya.
És possible el desbordament? L’ANC ha demostrat que hi ha brasa i mira de forçar que el cinquè aniversari de l’1 d’Octubre mogui alguna cosa, mentre Òmnium demana "nou marc estratègic" i "nous agents", perquè considera que només hi ha estratègies "confrontades" que provoquen "desànim, desmobilització i molta desorientació" (paraules de Xavier Antich aquest diumenge).
Per això els deia ahir que aquests quinze dies són molt importants per veure si el Govern aguanta o no. Dependrà de la capacitat que tingui d’acordar una estratègia, perquè cada vegada més ni al president Aragonès ni als consellers de Junts els valdrà continuar dient que el Govern està al marge dels desacords entre Esquerra i Junts. La militància de Junts votarà, i votarà sabent què opina la direcció del partit. I què dirà la direcció de Junts? Voldrà o no continuar al Govern? Aquesta és, avui, la pregunta del milió.