L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Si la diada ha canviat alguna cosa, ho sabrem d'aquí quinze dies'

Quan encara estàvem valorant les repercussions de la Diada, va arribar la notícia que el president Pujol havia patit un ictus que li afectava la lectura i la parla. L'obstrucció d'una artèria cerebral li havia reduït el flux sanguini. A partir del criteri del metge de la família, que és el doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges, Jordi Pujol va ser operat ahir al vespre a l’Hospital de Sant Pau. No és una operació freqüent en una persona de 92 anys, però el risc era assumible. Aquest matí, Padrós ha explicat que l’operació va anar molt bé, que l'expresident de la Generalitat ha passat "una nit tranquil·la", però que cal veure "com evoluciona en les pròximes hores". Quedem, doncs, a l’espera de notícies. 

On sí que hi ha notícia és en la repercussió de la Diada. El president Aragonès ha citat l'ANC, Òmnium i l'AMI al Palau de la Generalitat. L'objectiu oficial és escoltar les propostes de les entitats i compartir la visió sobre el procés d'independència. L’objectiu mediàtic és enviar un missatge que el president escolta, encara que el que li hagin de dir els seus interlocutors no li agradi. Perquè si Esquerra li va voler fer un pols a l’ANC, li va sortir malament. 

Què en sortirà d’aquesta reunió? Mirin, en aquests moments tot està agafat amb pinces. Primer, mentre Aragonès arronsa, Esquerra estira. Aquí hi ha divisió del treball. Esquerra insisteix en la taula de diàleg perquè creu que abans del 31 de desembre, coincidint amb la negociació amb els pressupostos de l’Estat, aconseguirà avançar en l’ofensiva judicial contra l’independentisme. Hi ha un problema evident: Pedro Sánchez encarna el poder executiu, no el judicial, però recordin allò de “de qui depèn la Fiscalia” l’Advocacia de l’Estat i altres institucions que depenen del govern. Aquests tres mesos i mig que queden fins a final d’any són l’última finestra d’oportunitat que li queda a Esquerra per aconseguir que la taula de diàleg doni algun fruit. La mateixa Esquerra ha dit que el 2023 no n’espera gran cosa perquè hi haurà eleccions municipals al maig i cap al final es convocaran eleccions generals i el PSOE no voldrà córrer riscos.

Per a Junts, la situació no és menys incerta. Al partit hi ha gent que sortiria ara mateix del Govern; per començar, la gran referència, Carles Puigdemont, que, de fet, ja no hi hauria ni entrat. Ahir mateix Laura Borràs va dir que Junts en podria sortir. Però no és tan fàcil.

Junts es debat entre els que diuen que governar amb aquesta Esquerra que pacta a Madrid allunya els seus votants, que Madrid no negociarà mai un referèndum i que la independència només pot arribar per desbordament i els que diuen que trencar el Govern és trencar-ho tot, i que un partit de govern no se’n va de l’executiu. Hi ha un detall, més o menys important: Junts té una enquesta que diu que si presenta Xavier Trias a Barcelona pot guanyar. Trias, vella escola, vol estabilitat, permanència al Govern i un partit com més sòlid millor. 

Com se surt de tants dubtes? Quina estratègia cal seguir? En aquests moments, a l’únic a què Junts i Esquerra poden agafar-se és al debat de política general que se celebrarà al Parlament d'aquí a quinze dies, el dimarts 27 de setembre. En les pròximes dues setmanes hi haurà una negociació entre Junts i Esquerra per veure si en el discurs del president Aragonès hi ha elements que anuncien un canvi, encara que sigui de to, en relació a l'estratègia del president i d’Esquerra. Una mena d’acord verificable que permeti dir que vista la falta de resultats de la taula, alguna cosa canviarà a partir d’ara. Al cap i a la fi, Junqueras i Rovira, en el llibre que van presentar ara fa dos anys, es guarden el roc a la faixa de la unilateralitat: "L’Estat ha de saber que la seva negativa a negociar un referèndum, si perdura en el temps, pot desembocar en una actuació unilateral de l’independentisme". 

La manifestació de diumenge a la tarda ha remogut el tauler. Ja veurem si canvia el curs de la partida.

Bon dia.