L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Lesmes, jutge i part'

El poder judicial espanyol va tornar a parlar ahir, com cada mes de setembre, quan comença l’any judicial. Ho va fer per boca del president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que es va referir del Procés afirmant que, per aquesta via, al final el que hi hauria a Espanya seria impunitat per als independentistes catalans.

Lesmes (poder judicial) critica que el govern espanyol (poder executiu nascut del resultat electoral que forma el poder legislatiu) prengui mesures per solucionar els problemes. I presenta el poder judicial com unes persones que estan assegudes a la seva cadira, amb la bena de la imparcialitat als ulls, jutjant conductes. Res més lluny de la realitat: a Espanya, en relació amb l’independentisme, el poder judicial ha estat jutge i part, mai millor dit. Recordin que Lesmes, al mateix acte de fa cinc anys (2017), va ser qui va dir que el principi que aguantava l’estat de dret era la unitat d’Espanya. 

No, pel que fa a l’independentisme a Catalunya el poder judicial no va amb la bena als ulls. Van acusar de rebel·lió els caps del Procés. Els van condemnar per sedició. No volen ni sentir a parlar del que Europa els demana, que és reformar aquests dos tipus penals. Acumulen cinc anys seguits de negatives a Europa d’extradir a Espanya els exiliats. 

I encara n'hi ha més: la majoria judicial és conservadora. Per això el PP bloqueja la renovació del CGPJ, que fa gairebé quatre anys que està en funcions, perquè tem perdre la presència de jutges afins ideològicament en llocs clau com la sala segona del Suprem, que és on arriben les causes que afecten els polítics, que són aforats. Lesmes es queixa i demana solemnement a Sánchez i Feijóo que pactin la renovació, però la relació entre el PP i alguns magistrats l’explica aquell whatsapp d’un senador del PP que deia que, en un intent de pacte anterior –que finalment es va trencar per culpa d’aquell mateix missatge–, el PP passaria a controlar la sala segona del Suprem per la porta del darrere. La justícia ha estat jutge i part.

I que el cap dels jutges digui que el diàleg polític pot generar impunitat és atribuir-se el paper de salvador de la pàtria i negar el principi bàsic de convivència democràtica.

Davant de coses com aquestes, el president a l’exili Carles Puigdemont parla en termes claríssims al seu missatge de la Diada:

Que tothom que cregui que la mobilització pot marcar la diferència, sobretot en un moment tan greu de la vida social i econòmica del país, que actuï en conseqüència l’Onze de Setembre i qualsevol altre dia de l’any.