L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El castell de Junts s'aguanta'

Ahir es va acabar el congrés de Junts i ja es pot dir que li ha sortit bé, i els diré per què: perquè el castell s’aguanta. I no és poca cosa. Junts és el partit de Puigdemont sense Puigdemont. Tenia un secretari general que era Jordi Sànchez, que va marxar sense fer soroll. Carles Puigdemont va ser substituït per Laura Borràs i Jordi Sànchez per Jordi Turull. Borràs i Turull van pactar per no enfrontar-se i aquest pacte ha resistit bé.

No contents amb això, Junts li ha dit a la societat quina mena de partit són, un partit d’ordre disposat a ocupar l’espai sociològic de Convergència: proposen rebaixar el tram més alt de l’IRPF, del 50% al 45% i apujar-ne el mínim exempt, així com analitzar la rebaixa de l'impost de patrimoni amb el mínim exempt d'un milió d'euros. I han manifestat el seu suport a l'OTAN.

I els equilibris del castell continuen: el congrés ha decidit, pensant en el cas de Laura Borràs, que en els casos que consideri que són guerra judicial de l’Estat en contra seva, els afiliats al partit no seran suspesos de militància. I esmena la totalitat a la taula de diàleg:

"Els militants de Junts per Catalunya hem aprovat una esmena a la totalitat als qui diuen que la independència és impossible. Hem aprovat una esmena a la totalitat als qui diuen que ja la farà algú altre d'aquí a 20 anys. Hem aprovat una esmena a la totalitat als qui ens diuen que la independència vindrà de Madrid. D'aquest congrés en sortim amb independència o independència, perquè no hi ha més, no hi ha res més".

I per si no ha quedat clar, el mateix però amb altres paraules:

"Si a algú li fa mandra o li fa por, que és molt humà, almenys ja que no fa, que deixi fer. Que no ens vulguin camuflar la desmobilització sota discursos de derrotisme, de catastrofisme o de possibilisme. Els partits i les institucions, com llavors, hem de ser allà on estiguem nosaltres, estímuls i no anestesiadors de la mobilització dels ciutadans".

Però, al mateix temps, res de trencar el govern. L’auditoria sobre el compliment de l’acord de govern que va anunciar en aquest plató el portaveu del partit, Josep Rius, es farà pública després de vacances, però és consens entre la majoria d’executiva i consellers que res de trencar el Govern, perquè Junts és un partit de govern, té la meitat dels consellers. Un comentava: "He decidit treure’m de sobre la pressió de si sortim del govern o no i, per tant, ara treballar i treballar, encara més".

I sobretot, no ens oblidem que al maig de l’any que ve hi ha eleccions municipals: Junts, tot i la davallada de resultats el 2019, és el partit amb més alcaldies de Catalunya, 370, unes deu més que Esquerra, que va fer un gran salt. Consellers i alcaldes de Junts tenen molta feina i volen treballar, i això és compatible amb la gesticulació però poc compatible amb el trencament que en tot cas podria decidir la militància. Ara bé, un cop la direcció del partit tingui els resultats de l’auditoria del pacte amb Esquerra, decidirà si sotmet a consulta la continuïtat del Govern. L’auditoria haurà de fer malabars.

I en tota aquesta arquitectura fràgil que aguanta el castell de Junts, hi ha una base que el reforça, que és la bona sintonia personal entre els secretaris generals de JxCat i ERC, Jordi Turull i Marta Rovira. Fa tres setmanes encara no, es van reunir a Ginebra, i és ben possible que aquestes dues personalitats polítiques estiguin reconstruint ponts de confiança. 

I sobre l’"esmena a la totalitat", la utilitat o no de la taula de diàleg, tant Junts com Esquerra han guanyat temps. Esquerra diu que l’existència de la taula significa que el govern espanyol reconeix l’existència d’un conflicte polític. Junts, al revés, creu que la taula oculta l’existència d’un conflicte polític, l’adorm, desmobilitza. Qui té raó? Tindrà raó Junts si la taula no ofereix resultats. Junts perdrà la raó si no hi ha resultats a la taula i el seu desig de passar a l’acció no es concreta en un trencament al govern.

Bon dia