L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Si acusen nou votants, ens acusarem 2,3 milions de votants’

"Ara la Fiscalia vol investigar els votants de l’1 d’Octubre i reclama a l’Audiència de Barcelona que imputi nou ciutadans de l’IES Pau Claris per una, cito textualment, «voluntat rebel»”

02/04/2019
3 min

Sovint se li diu al sobiranisme que Catalunya no serà mai independent (aquest diumenge mateix ho va afirmar Pedro Sánchez). Parlen des de la seguretat de qui té al seu favor tot un estat, amb la Corona, la policia, les clavegueres de l’estat, els jutges i els fiscals, els mitjans de comunicació, els bancs, les ambaixades, etc. Fan veure que a Espanya l’estat de dret funciona i que el problema de Catalunya està embridat, en vies de solució. I, en canvi, és evident que sense comptar amb els catalans, Espanya està condemnada a la inestabilitat permanent.

Anem als fets: Rajoy va perdre la presidència del govern amb els vots de l’independentisme. Sánchez ha hagut de convocar eleccions quan el PDECat i Esquerra li han tombat els pressupostos. A les eleccions andaluses es van passar la campanya parlant de Catalunya. El ministre d’Afers Exteriors perd els nervis quan li pregunten per Catalunya, i ara l’envien al Parlament Europeu, igual que el PP fa amb Dolors Montserrat, que també l’envien a Brussel·les, per combatre Puigdemont i Junqueras. 41 senadors francesos van firmar un manifest demanant diàleg polític i intervenció a la Unió Europea. Ahir el que va ser candidat socialista a la presidència de França, Benoît Hamon, que va anar a Soto del Real a veure els presos polítics, a la sortida va declarar: “Respecto la Constitució espanyola, però no hi ha cap solució política que passi pels tribunals, perquè la solució ha de ser, per força, democràtica i amb diàleg".

És a dir, Catalunya condiciona absolutament tota la vida política espanyola. L’última és aquesta de Casado, que amenaça amb suspendre competències de la Generalitat sense aplicar el 155. Vol que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil manin sobre els Mossos, vol blindar el castellà a l’ensenyament i que no calgui el català per treballar en l’administració a Catalunya.

Això, en el camp polític. En el judicial, no contents amb tenir en presó preventiva nou polítics i líders socials, alguns dels quals ja fa un any i mig que estan privats de llibertat, acusats d’un delicte de rebel·lió que no podran provar, ara la Fiscalia vol investigar els votants de l’1 d’Octubre i reclama a l’Audiència de Barcelona que imputi nou ciutadans de l’IES Pau Claris, per una, cito textualment, “voluntat rebel”. Els acusa de delicte de desobediència greu o de resistència perquè estaven asseguts al pati i a les escales de l’institut el dia 1 d’octubre del 2017. Segons els fiscals, “de les imatges captades s’adverteix una oposició obstinada, persistent i reiterada” del votants per impedir que s’executés l’ordre judicial de retirar les urnes. Consideren que la voluntat de les nou persones és “desatendre” les decisions de l’autoritat i “menyscabar el normal exercici de la funció pública, utilitzant també una resistència activa per evitar ser desallotjats”.

Què tenim aquí? Com que hi ha un jutge que investiga les càrregues policials de l'1-O a Barcelona, com que hi ha 33 policies investigats que apareixen donant puntades de peu i pegant cops de puny a la cara o bufetejant les persones que estan assegudes a terra, ara la Fiscalia s’hi torna i vol acusar els ciutadans que van anar a votar.

I, per cert, els fiscals asseguren que els agents “van fer servir la força mínima indispensable per obrir-se pas i complir el mandat judicial”. La justícia espanyola ha de saber que, si jutgen nou votants, estan jutjant 2,3 milions de persones que van anar a votar. Amb la dialèctica “Sí, però el referèndum estava suspès”, saben perfectament que Espanya continuarà sent instable mentre no reconeguin que la democràcia, la ciutadania, el dret de reunió i manifestació i la desobediència civil els va passar per sobre l’1 d’Octubre, que és un dia trist per la violència que va haver-hi però és un dia honorable que ens acompanyarà tota la vida i quedarà a la història. Si acusen nou votants, ens acusarem 2,3 milions de votants.

Per això, i torno al començament, amb la mateixa fermesa que sovint se li diu al sobiranisme que Catalunya no serà mai independent, des de Catalunya li estem dient a l’Estat que no coneixerà l’estabilitat fins que no s’assegui en una taula de negociació amb Catalunya.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

stats