L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Via Laietana, de la tortura a la resistència'

Ahir, en la festa de la Policia Nacional a Barcelona amb motiu del seu sant patró, els Àngels Custodis, el secretari d’estat de Seguretat, Rafael Pérez, va referir-se a la comissaria de la Via Laietana com a "símbol" de la democràcia.

Però com és possible que el número 2 del ministeri de l’Interior de qualsevol govern, però més del govern més progressista de la història, gosi afirmar que a Via Laietana, 43, diverses generacions de policies “han contribuït a enfortir la democràcia”? No. Allà, diverses generacions de policies hi han conculcat els drets humans. Si per alguna raó és conegut l’edifici, és perquè va ser el lloc de detenció i tortura dels franquisme i d’abans, tal com recorda aquest faristol permanent que l’Ajuntament de Barcelona hi va instal·lar des del 2019 per recordar els maltractaments físics i psicològics que moltes persones van viure als calabossos des de la dictadura de Primo de Rivera.

Que com és possible? Aquí va la meva hipòtesi: la continuïtat de la policia en aquest edifici està sent discutida i combatuda des de fa temps, i el responsable del ministeri de l’Interior ha volgut fer una defensa corporativa perquè, des de l’1 d’Octubre, no hi ha manifestació independentista que no passi per Via Laietana que no acabi amb incidents més o menys greus al voltant de l'edifici que han de protegir els Mossos. Però una cosa és voler-te posar el teus a la butxaca i fer pinya amb un elogi desmesurat i una altra és embrancar-se amb una afirmació històrica que hauria de repugnar la consciència de qualsevol demòcrata. A la Via Laietana hi va haver un parell o tres de generacions de policies que van vexar i torturar opositors a la dictadura franquista, ja fossin catalanistes, sindicalistes, comunistes, etc. 

En aquesta pàgina de l’ARA d’avui expliquem que des del 1941 s’aplicava la tortura per sistema a la seu de la VI Brigada Regional d’Investigació Social. Avui l’edifici està dedicat a tasques administratives, als antics calabossos hi ha els arxius del personal i als altres pisos hi ha despatxos. 

Entrat el segle XXI, la càrrega històrica i simbòlica de l’edifici convida a canviar-ne l’ús. De fet, hauria de ser la Policia Nacional mateix la que no hauria de voler veure’s vinculada a les pàgines del seu passat. Però és clar: avui, la policia vol desviar el simbolisme de Via Laietana, vol convertir la càrrega històrica de les tortures en un cant a la resistència, a la permanència de l’estat espanyol a la capital de Catalunya, on no s’arria la bandera espanyola. 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.