L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un vespre a Cornellà de Llobregat'
Com aquesta de Cornellà, avui hi continua havent moltes reunions als carrers i places del país de gent que no es resigna, i a qui molesta el silenci i la falta de determinació al voltant d’un projecte d’independència i de referèndum
Diuen que el més profund de la persona és la pell. I per tant avui parlaré d’un moment molt profund, perquè va ser un moment molt de pell, molt senzill.
Mirin, ahir al vespre vaig anar a Cornellà del Llobregat convidat per un grup que es diu Xarxa de Cornellà per la República. Qui eren? No se m’acut millor definició que dir que eren gent del carrer. De fet, no se m’acut una definició més elogiosa, perquè sortir al carrer, manifestar-se, compartir lluites al carrer, fer-se companyia, sentir que no estàs sol, és encara un senyal de civilitat, de democràcia militant, i té un deliciós punt de desafiament als poders, perquè els obliga a mirar, encara que sigui de cua d’ull, i a preguntar-se: qui són aquests? L’ordre del poder que més resumeix aquesta actitud de molèstia que causa la gent quan surt de casa i es reuneix en una plaça és: “Circuleu”, que és prèvia al “Dissolgueu-vos”.
Ahir, a la plaça de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat hi havia un centenar llarg de persones. Què volien? Manifestar la seva solidaritat amb la gent represaliada i a l’exili. I alhora manifestar una molèstia que va de l’astorament, la perplexitat, l’enuig, perquè no veuen una manera de concretar les esperances que semblava que podíem concretar fa quatre anys. Un dels assistents va preguntar si és que ara les manifestacions s’havien fer “davant dels nostres”, va dir.
Sabem que, com aquesta de Cornellà, avui hi continua havent moltes reunions als carrers i places del país de gent que no es resigna, que vol saber què se n’ha fet, d’aquelles flors, que “exigeix les coses que li han negat”, i que més que la falta de concreció sobre què passa amb la taula de diàleg, poso per cas, li molesta el silenci i la falta de determinació al voltant d’un projecte d’independència i de referèndum. Un silenci per contrast amb el que va ser l'exercici de poder popular més gran que hem vist a Europa en les últimes dècades. Un silenci eixordador i insuportable.
Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.
