L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'anunci de l'inici de curs, propaganda mal feta'

No em puc estar de començar l’anàlisi amb allò de “dos titulars junts s’entenen millor”. La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon planteja un “referèndum consultiu” sobre la independència. Se celebraria el 19 d’octubre del 2023.

“Aragonès i Puigneró pacten no tirar-se els plats pel cap en públic”. I es comprometen a fer que hi hagi el màxim traspàs d’informació.

I amb aquesta bonica comparativa de titulars podríem donar per acabada la nostra anàlisi d’avui”. Però no. És veritat que Escòcia té dos avantatges sobre Catalunya en matèria de referèndum d'independència. L’un, que està al Regne Unit i que Sturgeon sap que el ministre de la policia de Londres no fabricarà proves falses contra ella, ni serà objecte de la guerra bruta de l’estat, en general. Dos, que Escòcia va votar per quedar-se a la Unió Europea, però com que a tot el Regne Unit va guanyar el Brexit, ara els escocesos tenen una raó de pes per dir que volen ser un país independent. I per cert, si ho aconsegueixen, posaran a prova la UE, que haurà d’acceptar que Escòcia hi reingressi.

Cal aclarir que la líder escocesa ha anunciat la data en què voldria fer la consulta, però al mateix temps, ha preguntat al Tribunal Suprem britànic sobre la legalitat d’un segon referèndum. Si el Suprem diu que no i Boris Johnson també s’hi oposa, Sturgeon pot convertir les pròximes eleccions en un plebiscit. Votar-la a ella equivaldria a votar que sí a la pregunta “Escòcia hauria de ser un país independent?”

Mentrestant, a Catalunya, sí, és veritat, ahir mateix el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar Espanya per haver publicat les fotos del DNI de 33 jutges que estaven a favor de la consulta del 9-N. S’ha de ser bèstia (no trobo un qualificatiu més ajustat) per anar a les bases de dades de la policia, filtrar les fotos a un diari i que el diari les publiqués com a càstig social.

Però això no és obstacle perquè la gestió política sigui manifestament millorable. I no ho dic només perquè un any després de constituït el govern entre Esquerra i Junts encara estiguem en el lamentable dia de la marmota que els uns i els altres pacten que no es tiraran els plats pel cap. Un any després! Sinó per anuncis com aquest del departament d’Educació. El departament, o sigui, el conseller González-Cambray, ha decidit presumir d’un canvi històric, que és que el curs començarà una setmana abans. I ha encarregat un anunci que passen per la tele. Dic presumir, perquè aquest anunci no està pensat per informar. Tothom ja sap quin dia comença el curs. I si no ho sap, ho pregunta a l’escola, 

Doncs no, fan aquest anunci:

La banda sonora és del Rèquiem de Mozart. Que per expressar alegria infantil posin la música d’un rèquiem és de traca. Això és propaganda i mal feta. No s’hi val, allò que el millor d’un anunci és que se’n parli. El millor d’un anunci és que se’n parli per bé. Fem-ho tot, no cal. De moment, conformem-nos amb fer-ho bé.