L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Vacunar per ordre del jutge i negociar a la presó'

L’estat espanyol no perd cap ocasió per fer notar qui mana aquí a la Generalitat. El titular de la notícia és dur: “El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya força Salut a vacunar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”. En efecte, la justícia ha ordenat al departament de Salut que “de manera immediata i sense dilacions” vacuni els cossos de seguretat de l’Estat que vigilen Catalunya.

Qualsevol que llegeixi aquest titular sense els antecedents podria pensar que a Salut han ordit un pla per fer-se el ronso i deixar sense vacuna les policies espanyoles i castigar-les així per la violència amb què van reprimir el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

En realitat el que ha passat és que quan es van començar a vacunar els sectors essencials (policies, mestres, sector sanitari, etc.), Salut va establir una operativa igual per a tothom, però resulta que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van demanar una vacunació a la carta amb punts mòbils i amb diferents horaris, cosa que va endarrerir l’inici de la immunització en comparació, per exemple, amb els Mossos. També hi va haver problemes perquè les policies espanyoles lliuressin a Salut la llista exacta de persones a vacunar. Com a resultat de tots aquests entrebancs, quan el govern espanyol va suspendre la vacunació amb AstraZeneca, que és la que es feia servir de forma majoritària en aquests casos, ja hi havia un 80% de mossos vacunats però només un 10% de policies nacionals i un 6% de guàrdies civils. En aquell moment, Salut va decidir aturar, d’acord amb el ministeri, la vacunació als sectors anomenats essencials i passar a vacunar només seguint el criteri de l’edat. Dos sindicats policials van presentar una denúncia, i al govern espanyol, que està en campanya a Madrid, li va faltar temps per sortir a defensar els policies espanyols destinats a Catalunya i ara Salut els haurà de vacunar fent-los passar per davant de gent gran. I per això, ahir, el doctor Josep Maria Argimon treia foc pels queixals:

Total, que com que de mossos se n’han vacunat el 80% i de policies nacionals el 10%, la justícia hi veu discriminació. I això sí que no: la sanitat no discrimina. Els metges han jurat no discriminar, a part que no tindria sentit fer-ho pensant que no passarà res. Per això el doctor Argimon va ironitzar que ja li preguntarà al jutge quina vacuna s’ha d'administrar als policies. Tot això en un moment en què, a sobre, Espanya gira l’esquena a Europa i no segueix l’estratègia de retardar la segona dosi i punxar moltes primeres dosis, cosa que serveix per alentir el ritme de transmissió de la malaltia, com hem vist al Regne Unit, per exemple.

Per tant, és possible que algú, a Salut, posem el mateix doctor Argimon, no hagués calculat bé l’explotació política que el govern espanyol i els sindicats policials farien de la situació, que es presentarien com a víctimes i que la justícia correria a donar-los la raó. Però aquest és el pa que s’hi dona des de sempre, especialment després de l’octubre del 17. 

La notícia contrasta amb aquesta altra: la negociació del pròxim govern de Catalunya es va fer ahir a la presó de Lledoners, perquè des de fa uns tres anys mig el president d’Esquerra i el secretari general de Junts viuen empresonats. La reunió va durar més de tres hores i fins i tot els dos partits negociadors van firmar un comunicat conjunt en què valoraven positivament la trobada, i que la reunió d’ahir els va servir per seguir avançant. Tal com els vam avançar ahir, la reunió va ser significativa però no definitiva.

Que el contrast d’aquestes dues notícies serveixi per reordenar prioritats. Els jutges passen per sobre del criteri dels sanitaris, mentre el futur govern de Catalunya s’ha d’anar a negociar a la presó, allà on la justícia manté sense tercer grau uns polítics demòcrates empresonats per un delicte, el de sedició, que no han comès. Per si tot això no fos prou greu, al voltant dels govern català les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia, la digitalització, porten la societat a un punt de tensió i d’incertesa que demana que els poders públics facin polítiques i generin confiança. En això hauríem d’estar.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.