L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Turull truca Aragonès per explicar-li que Junts va de debó"

Tal com els vam avançar ahir, l’executiva de Junts ja va disposar de l’auditoria sobre el grau de compliment del pacte de govern amb Esquerra i, després de repassar-la, la decisió que Junts va prendre va ser la de donar a Esquerra un mes per reconduir el Procés. Esperar un mes, fins al debat de política general al Parlament, veure com enfoca el curs el president Aragonès, a quins acords de resolució poden arribar amb Esquerra i llavors decidir si Junts surt del Govern o no.

Turull diu que Junts així no pot seguir, però el que és segur és que és així com ha seguit des del primer dia, més encara, des de les eleccions. Recordin que a Junts i Esquerra els va costar tres mesos i van arribar al temps de descompte per pactar el govern. I des d’aleshores, entre els desacords entre Esquerra i Junts i la despenjada de la CUP, de la majoria del 52% no se n’ha cantat ni gall ni gallina.

Si sempre han estat com gat i gos, què vol dir això que Junts li demana a Esquerra reconduir el Procés? Que abandoni la taula de diàleg? Ja sap que Esquerra no ho farà. Esquerra no abandonarà la seva línia de suport al Congrés a Pedro Sánchez; encara més, també ahir es va anunciar que Esquerra va avançar el seu congrés i que Oriol Junqueras i Marta Rovira tornaran a presentar-se en els seus respectius càrrecs de president i secretària general del partit. La línia serà la mateixa. ¿I Junts es pot permetre abandonar el Govern? ¿Un partit jove, amb consellers i centenars de càrrecs al Govern, perdrà el focus i les palanques del poder, per autonòmic que sigui, a la recerca d’un hipotètic premi electoral a la coherència? 

A part que hi ha límits al Govern que no els posa Esquerra, els posa l’Estat: el diputat Juvillà va perdre l’escó i Laura Borràs no va poder impedir-ho ni va dimitir. 

Però la diferència entre fins ara i a partir d’ara és que (i així es va veure en la unanimitat de l’executiva de Junts d’ahir) Junts entén que la diferència entre el que sempre diu (passar a l’acció, culminar la independència) i el que fa li pot passar una factura electoral molt més forta que a Esquerra, que se sent més coherent entre el que fa i el seu discurs per eixamplar la base. I perquè quedés clar que aquest cop va de debò, abans de la roda de premsa Turull va trucar al president Aragonès per explicar-li amb to serè i constructiu que el resultat de l’auditoria no era satisfactori i que començava un termini d’un mes, després del qual la militància de Junts serà consultada sobre abandonar o no el Govern i en què l’executiva del partit no serà neutral, i si creu que cal sortir del govern, ho dirà.

Junts voldria tornar a una fórmula de Junts pel Sí, però ara mateix, aquesta unió amb Esquerra no és possible. I cinc anys després de l’1 d’Octubre, després de la pandèmia i amb la inflació disparada, i les reiterades desunions, ¿es donen les condicions per revifar aquella flama?

Perquè, mentrestant, el Govern va fent feina. I avui Pere Aragonès serà a París, convidat per la patronal francesa, assegut amb un ministre de Macron, debatent sobre la independència. Aquesta serà presentada avui com la resposta d’Esquerra a Junts.