L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tribunals i el veritable «problema social i polític»'

No es perdin aquesta informació que avui publica el diari El País. La firma el periodista Josep Maria Brunet, que fa molts anys que viu a Madrid i s’ha especialitzat en tribunals. Resulta que dels 12 consellers del Tribunal de Comptes que poden arruïnar una quarantena de càrrecs de la Generalitat, n’hi ha tres que no estan d’acord que hagin de tornar els 5,4 milions d’euros per despeses indegudes.

Una consellera, en concret, diu directament que l’informe genera “incertesa i inseguretat jurídica”, perquè no van donar temps per al·legar, i denuncia que s’imputin com a despeses irregulars viatges del Govern només pel fet que durant els viatges els polítics catalans fessin declaracions sobre l’actualitat, fins al punt que una de les integrants del Tribunal de Comptes afirma que “amb les dades que s’indiquen no sembla que existeixi una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació amb l’àmbit competencial que li correspon”. Aquesta integrant, una consellera del tribunal que es diu María Dolores Genaro, ha comptat 52 activitats de la Generalitat que el tribunal diu que són irregulars però que per a ella són declaracions polítiques “sense cap mena de transcendència econòmica o comptable”. Perquè se’n facin una idea, aquesta integrant del tribunal critica que l’informe del tribunal precisi que un càrrec de la Generalitat va concedir entrevistes a un periodista txec, a un periodista japonès i a un periodista xinès, que enviés una carta al representant a Itàlia del govern del Kurdistan i fins i tot que s'especifiqui que un càrrec de la Generalitat va rebre una carta enviada des del ministeri d’Exteriors de Polònia. 

Tot aquest procediment del Tribunal de Comptes és un escàndol. I, a més, és un escàndol que ressona al món de la mà del professor Mas-Colell: The Wall Street Journal:  "Espanya apunta a l’exprofessor de Harvard Andreu Mas-Colell i provoca un clam transatlàntic. Mas-Colell ha de pagar una pena de 3,3 milions de dòlars enmig de la repressió judicial contra els antics funcionaris catalans acusats d’ajudar al secessionisme".

La notícia coincideix amb el judici que avui comença a l’Audiència Nacional contra els dos mossos que van acompanyar el president Puigdemont a Alemanya, acusats d'encobriment. La justícia investiga de l’ara conseller Argimon en avall, al departament de Salut, per la vacunació dels policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya. La conclusió és clara: per més que Pedro Sánchez digui “Catalans i catalanes, us estimem”, la justícia espanyola i òrgans com el Tribunal de Comptes continuen en l’"¡A por ellos!" Així és impossible fer política, però no només a Catalunya. 

Ja saben que l’Audiència de Madrid ha considerat llibertat d’expressió el cartell que Vox va posar en una estació del metro de Madrid que comparava la pensió de la teva àvia amb el que costa un menor no acompanyat. 

El tribunal considera que és llibertat d’expressió. Tant li fa que les dades del rètol siguin mentida. I tant li fa retratar-se ideològicament, perquè el jutge diu: “Amb independència de si les xifres que s’ofereixen són o no veraces, [els menors estrangers no acompanyats] són un evident problema social i polític, fins i tot amb conseqüències o efectes en les nostres relacions internacionals, com resulta notori”. I diu que aquest rètol no es pot prohibir igual que no es poden prohibir idees “tan criticables o més que aquestes”. 

Amb comportaments com els d’aquests tribunals i el Tribunal de Comptes, és ben clar que hi ha institucions de l’Estat de pensament ultranacionalista que sí que són un “en evident problema social i polític”.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.