L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Terra cremada'

Tercera nit seguida de greus incidents: aquestes són imatges de l’Eixample de Barcelona, però també hi ha hagut aldarulls a Tarragona, Sabadell i València. 

A Barcelona, la manifestació va reunir centenars de persones, menys que els dos dies anteriors, i d’entrada totes d’un perfil d’edat molt jove, a la plaça Tetuan. D’allà es van moure pel passeig de Sant Joan, sobretot entre els carrers Aragó, València i Bailèn. Abans la marxa s’havia aturat al departament d’Interior, que estava custodiat per nombroses furgonetes i agents de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra.

Explica Pau Esparch en aquesta crònica que alguns manifestants, quan estaven davant la seu d’El Periódico, van guixar i tirar pedres contra els vidres del diari i els van trencar. A la cruïlla del carrer d’Aragó amb Bailèn es va muntar la primera barricada apilonant diversos contenidors d’escombraries, que van cremar juntament amb mobiliari urbà –com ara senyals de trànsit– que alguns participants van tirar a la foguera. Les flames, molt altes, van afectar part dels arbres de la vorera i alguns veïns tiraven galledes d’aigua per les finestres. 

En resum, una altra nit de destrosses i de perill per la integritat física de tothom.

Parlant d’integritat física, la situació és greu si tenim en compte que una jove manifestant va perdre un ull dimarts. Els Mossos han promès transparència. Avui expliquem que el foam es va plantejar com una arma selectiva i ara sembla que es fa servir per dispersar. Fa soroll, que pot tenir un efecte de dispersió, però, com que és una arma amb una precisió bastant alta, no és com una bala de goma, que pot rebotar, sinó que va allà on s'apunta, de manera que si s’utilitza de manera adequada no hauria de provocar impactes al cap. 

A la violència de les protestes i la mala praxi policial s’hi afegeix el debat polític. A Catalunya i a Espanya. A Catalunya, el conseller d’Interior, Sàmper, va sortir a dir que una manifestació no pot acabar amb la pèrdua de l’ull d’un manifestant i ha demanat una revisió inajornable i urgent del model d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra. Aquesta declaració arriba alhora que Esquerra ha començat a negociar la pròxima legislatura amb la CUP i es disposa a fer-ho amb Junts.

I a Espanya, el cas Hasél ha accentuat la ja coneguda tensió entre els dos socis de govern, el PSOE i Podem. Podem ha demanat els indults de Hasél i Valtònyc, no ha condemnat els greus incidents, i el PSOE treu foc pels queixals.

Com els deia ahir, el moment és greu perquè ens estan caient a sobre tots els malestar acumulats. Per més dur que sigui dir-ho, el problema va molt més enllà dels Mossos o de Hasél.

Estem davant d’un esclat social, d’una espurna, com diu avui Villatoro, que encén un camp sec. Sec per l’atur juvenil, per la falta de futur de molts joves, fins i tot dels que que s’esforcen i treballen per buscar-lo, que veuen desnonaments de famílies amb nens o companys que marxen a l’estranger a buscar-se una vida que aquí no troben. Joves que tota la vida han sentit parlar de crisi, ara castigats per la pandèmia, que senten parlar del rei Joan Carles vivint als Emirats amb les butxaques plenes, Bárcenas parlant de dècades de corrupció del PP, o dels presos polítics, o de la ultradreta pronunciant frases repugnants i la justícia que s’ho mira, vejam si hi troba delicte. Perquè aquest és un dels problemes: l’Estat sembla que no tingui una altra resposta que la policia i els jutges pels problemes socials. Ha sigut Hasél com podria haver sigut un altre motiu, però tot això és un primer avís seriós que s’ha fet malbé la confiança en el sistema de funcionament de la societat, aquest híbrid entre la iniciativa individual i l’Estat.

Avui expliquem que entre els detinguts n’hi ha d’entre 18 i 25, i alguns menors d’edat, que obren els ulls a un món que s’ha travat. No, el primer problema no són els Mossos, ni tan sols Hasél. Això només ha sigut l’espurna.

Volem expressar des d’aquí la nostra solidaritat amb els companys d’El Periódico, la seu del qual va ser atacada ahir amb destrossa de vidres. El nostre reconeixement per als que treballen perquè tot vagi millor, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.