L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El tall de la Meridiana resisteix'

Aquesta nit de divendres els veïns tallaran per última vegada la Meridiana de Barcelona de la manera com ho han estat fent des de la sentència del Procés, l’octubre del 2019, amb l’única interrupció del confinament durant la pandèmia. Dissabte a la nit, el departament d’Interior ja no autoritzarà el tall. La manifestació sí que la continuarà autoritzant, però allà on no afecti el trànsit, i ha proposat una ubicació alternativa a la plaça de l’estació de Renfe de Sant Andreu Arenal que hi ha allà mateix.

Els manifestants s’ho han pres molt malament, esclar. El govern independentista ja no autoritzarà una protesta contra la repressió a l’independentisme, i no l'autoritzarà perquè vol fer compatible el dret de manifestació amb el dels veïns a no patir molèsties, després d’haver-la autoritzat cada dia durant més de dos anys. 

La situació té una mica de tot. Hi ha dilema universal entre la llibertat de manifestació i de circulació, el clàssic impuls dels governs de dir a la gent que circuli, la clàssica invocació al perill que la protesta derivi en incident entre els que es manifesten i els contraris, entre els que n’hi ha que diuen que són contraris als talls per raó de circulació però que en realitat són contraris a la independència.

Que el Govern ja no autoritzi el tall és prou simbòlic del capítol on estem. Perquè el tall genera molèsties, sí. És que si la protesta no té conseqüències, si no molesta al poder, té menys força, com sap tothom. I les molèsties que causa són concretes, diàries, especialment pesades per als que se’n veuen afectats, però no són res comparades amb les molèsties que causa la repressió de l’Estat contra un moviment democràtic en forma de retirada de l’escó a un diputat escollit a les urnes per no retirar un llaç groc, la inhabilitació dels que van ser presos polítics, la persecució patrimonial a càrrec del Tribunal de Comptes, decisions que són cada dia. Ahir mateix, el Tribunal Constitucional va declarar nuls els acords de la mesa del Parlament del 25 de setembre del 2019 que van permetre el debat d'unes propostes de resolució de Junts, ERC i la CUP sobre l'autodeterminació, l’amnistia i els drets civils i polítics –Ciutadans va presentar recurs i el TC li ha donat la raó–. O sigui, al Parlament no es pot debatre sobre autodeterminació. Mirin si és gros que hi ha dos magistrats que presentaran un vot particular en desacord amb la decisió majoritària del Tribunal. 

Escoltin, que ho dèiem ahir: la classificació de The Economist, considera Espanya una “democràcia defectuosa” perquè el PSOE i el PP no renoven el govern dels jutges, i no el renoven perquè el volen seguir controlant, amb la qual cosa falla per la base un manament sense el qual no hi ha democràcia, que és la separació de poders. És el mateix índex que ja va fer baixar la qualificació democràtica d’Espanya i pel tracte judicial donat al procés independentista català. Però com volen que sigui imparcial per jutjar els independentistes catalans si els va acusar de rebel·lió sense que hi hagués armes i els va condemnar per sedició, que és un delicte desaparegut a l’Europa plenament democràtica i que en cap cas descriu el que va passar els mesos de setembre i octubre del 2017. De raons per protestar, els que tallen la Meridiana, en continuen tenint, i en tindrem, per desgràcia. Ara a la protesta s’hi afegirà la desobediència si volen tallar el trànsit. S’entén la qüestió de les molèsties als veïns, però al govern independentista, políticament, li convé poder dir al govern espanyol que el tema està molt lluny de ser resolt. Si envia els manifestants a la placeta, contribueix a la idea de falsa normalitat que ven la propaganda de la Moncloa. 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.