L'anàlisi d'Antoni Bassas: '«Ja els suspendrà la vida»'
El B2 és el nivell amb què els alumnes haurien de sortir del batxillerat. És el que haurien de tenir a l’entrar a la universitat, no al sortir-ne. I no el tenen perquè a Catalunya l’escola obligatòria, fins als 16 anys, no prepara adequadament els alumnes en l’anglès. És un fet. I ja fa temps
Avui a la portada de l’ARA hi hem posat aquesta notícia: “El Govern renuncia a exigir un nivell comú d’anglès als universitaris”. I aquest nivell era l’anomenat B2, o sigui, el que demostra una fluïdesa bàsica en l’idioma i una comunicació oral i escrita precisa. Doncs bé, tal com titulem a l’interior, aquest nivell B2 ja no serà requisit per tenir títol universitari. A partir d’ara, simplement s’exigirà als estudiants que acreditin “els coneixements i les competències suficients” en una llengua estrangera. Cada universitat decidirà com demostra que els seus alumnes tenen un nivell molt adequat d’anglès o de la tercera llengua que sigui.
La notícia és sorprenent. Els estudis universitaris també preparen els joves per competir en el mercat de treball, i el mercat de treball és cada vegada més internacional. Així doncs, ¿com es pot preparar-los amb un bon certificat de qualitat lingüística, amb una homologació internacional com pot ser el B2, si aquest nivell ja no serà requisit per tenir un títol universitari?
Però encara hi ha més. Resultat que tot això ve d’una decisió del govern de la Generalitat aprovada el 2014 (Artur Mas n’era el president) que deia que el 2018 tots els graduats haurien d’acreditar a partir del 2018 un nivell B2 d’una tercera llengua si volien el títol. Què va passar? Que quan va arribar el 2018 les universitats van dir que tenien molts estudiants sense prou coneixement de l’anglès que no podrien graduar-se, així que van fer pressió i van aconseguir una moratòria de quatre anys que s’acabarà que finalitzi aquest curs. Total, que haurem arribat al 2022 i una norma aprovada el 2014 per al 2018 i prorrogada quatre anys més no es pot posar en marxa.
Això és un fracàs. Com que no podem exigir, com que amb set anys no hem pogut fer-ho, fora la mesura i que cada universitat catalana estableixi el criteri de suficiència. Doncs això és un fracàs col·lectiu i un quedar-se enrere en un moment en què tot el món al qual pertanyem, el món desenvolupat, corre molt.
El problema és el dèficit que descobreix aquesta notícia: aquest títol, el B2, és el nivell amb què els alumnes haurien de sortir del batxillerat. És el que haurien de tenir a l’entrar a la universitat, no al sortir-ne. I no el tenen perquè a Catalunya l’escola obligatòria, fins als 16 anys, no prepara adequadament els alumnes en l’anglès. És un fet. I ja fa temps. Hi ha hagut una millora en el coneixement de l’anglès dels últims anys, gràcies a l’escola i a la música, i les sèries i els videojocs, però els nostres joves no estan preparats per anar pel món, des del punt de vista lingüístic. Quants diners han gastat moltes famílies en classes extraescolars d’anglès per completar allò que l’ensenyament reglat no dona?
Mirin, soc del parer que el problema que tenim en l’aprenentatge de l’anglès és previ. És a dir, com volem parlar bé una llengua estrangera si parlem malament la nostra, el català. O el castellà. T’ho diuen els professors universitaris, fins i tot de les carreres de lletres: que els alumnes escriuen malament, no dominen els signes de puntuació, tenen pobresa expressiva, les frases no concorden sintàcticament... Això és greu perquè, no és que et costi més trobar feina, és que si no penses amb claredat com vols organitzar la teva vida?
El Govern renuncia a exigir un nivell comú d’anglès als universitaris. Aquí és de plena aplicació la frase del que va ser catedràtic de dret de la Universitat de Barcelona Josep Maria Pi i Sunyer, que al ser preguntat pels alumnes que aprovaven sense estudiar gaire va contestar: “Ja els suspendrà la vida”.
Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.
