L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Siguem generosos'

Aquesta és l’última anàlisi de la temporada. Vam començar-la parlant de la Rambla de Barcelona en aquelles hores dramàtiques en què va quedar convertida en un tribut popular, mundial, a les víctimes dels atemptats del 17 d’agost. Fins avui 3 d’agost, han passat tants esdeveniments històrics que aquest és el curs que encara no hem paït.

On som avui, un any després? Vam celebrar el referèndum de l’1 d’octubre, aquell que no s’havia de celebrar. És un dia que ens acompanyarà mentre visquem. L’anterior Govern està repartit entre la presó i l’exili, condició que comparteixen la presidenta del Parlament i els líders de l’ANC i Òmnium amb la secretària general d’Esquerra i una diputada de la CUP. Han aparegut llaços grocs per tot arreu. L’article 155 de la Constitució espanyola va ser aplicat per primera vegada, l’independentisme va tornar a guanyar les eleccions, Rajoy va caure, els vots dels independentistes catalans van fer president Sánchez, i el president Puigdemont i els consellers que el van acompanyar a l’exili, així com Marta Rovira i Anna Gabriel, no seran extradits a Espanya després del fracàs internacional de la instrucció judicial espanyola, plena de rebel·lió sense violència i malversació sense fons públics. El PDECat ha canviat de direcció i Puigdemont ha llançat una Crida.

On som? Som en temps d’emergència política nacional, a les portes del judici dels presos polítics, amb sectors de l’independentisme impacients, disconformes amb els ritmes dels esdeveniments i probablement confosos perquè senten un Govern que parla de fer la República mentre el veuren seure amb el govern espanyol en reunions ordinàries que, d’altra banda, la dreta nacionalista espanyola retreu a Pedro Sánchez. Les contradiccions de ser un govern autonòmic que vol superar la fase autonòmica tensionen l’independentisme, com es va veure ahir en les visites dels CDR a les seus d’ERC, el PDECat i la CUP.

No són temps fàcils i no ens els hauríem de fer més difícils. En temps d’emergència nacional cal la màxima unitat política, la màxima generositat personal i el màxim blindatge emocional al virus destructiu que fa niu a les xarxes socials, on cada dia augmenta el nombre de traïdors.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull, i per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel. Llibertat per a tots els processats.