L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Senyor Carrizosa, per què mira cap enrere?’

Hem entrat a la primera setmana en què el Tribunal Suprem pot comunicar la sentència del Procés. Encara que sembli que ja està tot dit, els recomano vivament l’article que avui publica Jordi Cuixart a l’ARA. Explica la visita que li va fer l’advocat August Gil Matamala, un veterà de la defensa de presos polítics durant el franquisme, de 83 anys. Diu Cuixart que Gil Matamala li va dir: “Jordi, no ens deixem enganyar: ‘rebel·lió’ vol dir alçament en armes. ‘Sedició’ vol dir violència, ferits, detinguts… que vosaltres provoquéssiu sang. On és tot això? Quan heu repartit armes? I on és la conspiració? Si tot s’ha fet a plena llum del dia”. Crec que quan arribi la sentència valdrà la pena recordar aquesta afirmació per entendre les proporcions de la injustícia que s’acosta.

Mentrestant, aquesta setmana ha començat amb un aperitiu en forma de moció de censura al president Quim Torra al Parlament. Per a Ciutadans, la moció a Catalunya no és més que un acte de precampanya a Espanya. I Ciutadans necessita la moció per refer la moral, per refer la intenció de vot, perquè va fatal a les enquestes. Avui mateix a la premsa de Madrid parlen que Rivera ha perdut mig milió de vots des de l’abril. I en concret a ‘El Mundo’ diuen que Ciutadans cauria de 57 a 24 seients i que un terç dels seus votants diu que es penedeix d’haver-los votat. Per això, avui Rivera i Arrimadas han anat a veure la moció de censura al Parlament, cal enviar un missatge als espanyols: nosaltres sí que som durs amb Catalunya i amb aquest enemic públic número 2 (l’1 és Puigdemont) que es diu Torra. Molt poca cosa. Ha estat l’aperitiu de la setmana. I per si no quedava prou clar que la moció (que no pot prosperar, perquè no té els vots) només es fa per poder dir “Pedro Sánchez no fa res contra Torra”, el diputat Carrizosa s’ha passat el seu discurs al·ludint als socialistes:

Els aplaudiments sonen com el discurs: desmaiat, mecànic, exagerat. Es tracta d’un missatge només perquè sigui emès per les televisions espanyoles: a Catalunya, el PSOE no lluita contra el mal i a favor del bé.

I si ha sonat desmaiat és perquè partia d’una gran exageració: “Violència, Terra Lliure, ETA, violència no, democràcia sí”. I d’una gran impostura: Ciutadans, ha dit Carrizosa, va néixer per defensar la convivència. Carrizosa s’ha centrat en la violència i ha deixat a Lorenza Roldán la convivència. Una moció així havia de tenir un recorregut molt curt. Mirin la foto de la nostra fotògrafa Cristina Calderer:

Carrizosa torna a l’escó i es tomba a mirar Rivera i Arrimadas a la tribuna de convidats, buscant la seva aprovació. Això ha estat tot. Un acte preelectoral al ple del Parlament.

Però el regust de fons no pot ser agradable, perquè es tracta de l'enèsima constatació que els partits espanyols fan campanya amb Catalunya, mentre Catalunya viu l’angoixa de la incertesa de saber que la moció d’avui és una broma comparat amb les mesures que Pedro Sánchez pot posar en marxa després de la sentència per fer el mateix que Ciutadans avui: demanar el vot a Espanya castigant Catalunya.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.