L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez tasta ara el lawfare'

El panorama polític espanyol (i l’institucional) està potes enlaire perquè ara s’ha sabut que quan Pedro Sánchez va agafar-se aquells cinc dies de reflexió, la seva dona, Begoña Gómez, ja estava imputada per presumptes delictes de tràfic d’influències i corrupció. Amb la qual cosa és més clar que els cinc dies no van ser per reflexionar, només, sinó per decidir quina estratègia de defensa política i jurídica tindria a partir d’ara i si resistiria les escomeses del PP i de la justícia.

El que passa és que el jutge va situar la dona del president com a investigada, però no la va citar a declarar (ha passat amb imputats del Tsunami, no és nou). Total, que el jutge manté la investigació oberta tot i que la Guàrdia Civil li va enviar un informe en què descartava que Begoña Gómez hagués comès cap delicte. El PSOE està tastant la mateixa medicina que els independentistes catalans. Per això parlo de crisi institucional. Si des d’una adreça de correu del CGPJ s’envia unes instruccions als jutges per endarrerir l'aplicació de l'amnistia, estem davant d’una justícia patriòtica, com aquella política patriòtica del ministre del PP Fernández Díaz.

Mentrestant, el PP ha fet alguna cosa més que ensumar problemes, en plena campanya per a les europees, que Sánchez mira de tapar amb molt soroll amb Milei i Palestina, i sobretot, Vox. El missatge de Sánchez al PP no és “i tu més” sinó “i tu, Vox”, “i tu, fang”.

I demà, que s’aprovarà l'amnistia, seguirem sentint l’apocalipsi. Avui, Feijóo li ha dit a Sánchez a la sessió de control: “La Moncloa està investigada per corrupció”.

Pedro Sánchez, tan valent amb Ucraïna, amb Palestina, amb Argentina, hauria d’enfrontar la permanent interferència política del poder judicial per la porta del darrere. Potser ara que li toca a ell, i no a Junqueras, inhabilitat, o a Puigdemont, exiliat, igual fa alguna cosa.

I avui us recomanem aquesta entrevista a l'escriptor israelià David Grossman que ha fet la Sílvia Marimon.

Bon dia.