L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez i la medalla d'haver acabat amb el procés'

Avui no és un dia qualsevol, hi ha vaga de metges i de mestres. La sanitat i l’educació són la part més important del pressupost de la Generalitat i tot i així, fem curt. 

La vaga de sanitat continuarà demà. Falten metges i personal d’infermeria. I més que en faltaran perquè ja s’ha començat a jubilar la generació del baby boom. Els sous no són dignes ni de l’esforç de titulació dels metges (10 anys d’estudis) ni de les vides que tenen entre mans (les nostres). El pitjor és que aquest diagnòstic fa temps que està fet, però no hi ha gran cap acord per arreglar el problema, sent com és un servei essencial que ens defineix com a societat, que és que ningú estarà privat de sanitat encara que no tingui diners.

En aquestes condicions, sentir de què discuteixen Esquerra, Junts i el PSC per pactar els pressupostos (la B-40) indigna més que una altra cosa. Recordin que aquest 2023 la Generalitat podria gastar 3.098 milions més que l’any passat. Estem parlant d’un pressupost de més de 30.360 milions d’euros.

Mentrestant, el Govern continua sense aconseguir els vots per pactar els pressupostos. Ara ja està molt clar: el PSC està donant a Esquerra un bany de realitat. I el PSOE, també. 

Ahir Rufián, al Congrés, no va votar al PSOE un paquet de mesures econòmiques. Però a Sánchez no li fa ni fred ni calor. Els socialistes estan deixant caure Esquerra, com si els indults i la reforma del Codi Penal fossin el límit de l’acord. El missatge de Sánchez i Illa a Rufián i a Aragonès és que si Esquerra vol continuar governant, cedeixi. Si no, que convoqui eleccions. I Pedro Sánchez refrega els arguments als independentistes.

“Jo mai he dit, senyoria, que el moviment independentista hagi acabat. He parlat que el procés, tal com es va conèixer, s'ha acabat. I això no ho he dit jo. Insisteixo, ho han dit líders del seu partit, els de Catalunya i tenen raó, senyories. El procés es basava en tres qüestions: la primera, la unitat independentista. La segona, la unilateralitat. I la tercera, la confrontació i no pas el diàleg. Avui, senyories, amb tots els respectes. Aquests tres condicionants no es donen.'

És un retrat de la realitat ple de trampes: la unitat independentista ja es va trencar l'octubre del 2017, no ara. I el diàleg amb l’Estat no existeix. L’únic que ha existit són els indults i la reforma del Codi Penal a canvi d'estabilitat a Madrid i pressupostos de l’Estat. No és mèrit de Sánchez haver acabat amb el Procés. I quan tens al teu costat la policia, els espies, els jutges, l’Íbex 35 i els altaveus, és més fàcil proclamar la fi d’un procés. Sánchez s’ha limitat a no ser tan destraler com el PP.

Amb tot, el producte final que diu Sánchez és aquest: l’independentisme desactivat i autodesactivat. Tan autodesactivat que, tenint la majoria, no és capaç de donar-se uns pressupostos.

Bon dia.