L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Sánchez, la barreta de pa ha pujat cinc cèntims més aquest matí"

Avui al forn m’han cobrat cinc cèntims més per una barreta de pa. No és per la farina, de farina en tenen i creuen que en tindran i, si de cas, el blat que ara no pot venir d’Ucraïna el trobarem a faltar més endavant. El problema del forner és el preu del gas i de la llum que alimenten els forns, que se li ha apujat una barbaritat.

En paral·lel, a alguns llocs d’Espanya els supermercats tenen lleixes buides perquè els transportistes fan vaga perquè se’ls han encarit molt els preus dels carburants, i aquesta vaga de transportistes, més la guerra d’Ucraïna, fa que Seat, per exemple, hagi anunciat que allargarà l’ERTO covid que ara té per si arribés el cas de no tenir prou semiconductors per fabricar cotxes. Danone ha parlat de col·lapse imminent. 

Aquest matí els transportistes han tallat la ronda Litoral i els accessos al port de Barcelona, on s’acumulen els contenidors que arriben sense que ningú els vingui a buscar, la qual cosa amenaça amb trencar la cadena de subministrament. Hi ha marxa lenta de taxistes a Barcelona.

Mentrestant, el govern espanyol no concreta cap mesura per regular el preu de la llum o del gas, ni per regular el preu dels carburants ni donar resposta al malestar ciutadà creixent, que es pot multiplicar exponencialment perquè correm el risc que s’instal·li la psicosi del desabastiment o de l’encariment de tot.

I el govern espanyol no concreta cap mesura. Per què? Perquè està a l’espera del que es decideixi al Consell Europeu de Brussel·les, que s’ha de celebrar demà i demà passat, i en què Pedro Sánchez vol que la UE acordi fer compres centralitzades d’energia i desacoblar el preu del gas per pagar la llum. Vull pensar que Sánchez hi va amb suports pactats i que veu possible que alguna de les seves demandes sigui acceptada, perquè la quantitat d'expectatives que està posant en aquesta trobada és molt alta, i amb els problemes que hi comença a haver, no pot tornar amb les mans buides de Brussel·les. Ahir hi havia consell de ministres i el govern espanyol es va limitar a demanar temps: “És important esperar”, va dir. El moment és molt delicat.

I això explica l’altra gran notícia dels últims dies, que Espanya afirmi que la solució més “seriosa, creïble i realista” per al futur dels saharauis sigui l’autonomia que proposa el Marroc; és a dir, que els saharauis es converteixin en marroquins. 

Per això, aquest matí Sánchez visita Ceuta i Melilla, a l’espera de donar explicacions sobre per què, a diferència del que deia el PSOE al seu últim programa electoral, s'abandona el principi d’autodeterminació del poble saharaui.

La Unió Europea dona suport a Espanya, en aquesta nova posició oficial. Per què? Ja fa temps que Alemanya s’està abocant al nord de l'Àfrica i perquè no hi ha cap país europeu que vulgui una crisi migratòria des del sud, i menys ara que ja n’hi ha una a l’est, la d’Ucraïna. Dues crisis humanitàries alhora, no, i recordin que ara, a començaments de mes, quan no feia ni una setmana que havia començat la guerra d’Ucraïna, unes 2.500 persones van intentar saltar la tanca de Ceuta i Melilla, i 2.500 persones no arriben fins a la tanca si el Marroc no ho vol. Ara és clar que allò va ser un avís i que Espanya no vol soroll, i confia que si Algèria està enfadada ja se li passarà. Perquè si ens talla l’aixeta Espanya no tindrà la meitat del gas que compra a fora, però Algèria deixarà d’ingressar milers de milions d’euros. És la realpolitik que li dèiem a l’eurodiputat socialista Javi López, que dilluns va ser en aquest plató.

Notin que mentrestant Catalunya, com a subjecte polític, està desapareguda de l’agenda. I sobre la llengua continua valent el que els vaig dir ahir. Més enllà del decret del conseller Cambray per fer front al 25% en castellà que imposen els tribunals, aviat tindrem novetats d’una resposta conjunta de quatre partits al Parlament. 

Un record per als que ho estan patint. Que tinguem un bon dia.