L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rufián i el silenci d'Esquerra'

Comencem afirmant que el més greu que ha passat a Catalunya en les últimes hores no han sigut les paraules de Rufián, sinó la vaga de mestres. La vaga va ser un èxit, o una demostració de força dels mestres davant el departament.

Dic dels mestres i no dels sindicats, perquè en aquesta vaga han tingut el suport, fins i tot, de directors de centres, la qual cosa vol dir que hi ha un malestar entre els docents que és profund i que no és d’ara, que ha acabat explotant.

La situació és greu perquè estem parlant d’Educació, que és un bé preuat perquè una societat que encerta el model d’ensenyament és una societat més cohesionada, més estable, més madura, més capaç de sortir-se’n. I a Catalunya, en comptes de discutir sobre Educació, ja fa massa temps que discutim sobre mestres. En discutim apassionadament, amb dos grans bàndols: els mestres per un cantó i les famílies per un altre. Només faltava que l’espurna que ha desencadenat la vaga fos l’anunci del conseller Gonzàlez-Cambray, per cert, aquell dia acompanyat del president Aragonès, que el curs començaria una setmana abans. Les famílies estaven contentes amb l’anunci i els mestres no.

Ahir l’estat de l’organització educativa a Catalunya va tocar fons. És imperatiu que el departament i els sindicats de mestres es trobin. El problema és que la confiança en el conseller i en el departament ha quedat molt tocada.

I quan semblava que aquesta seria la principal notícia del dia a Catalunya, apareix Gabriel Rufián. Al Congrés, un periodista li pregunta per les informacions que vinculen Puigdemont i el seu entorn amb contactes de la Rússia de Putin, amb qui s’haurien reunit.

Gabriel Rufián: “Saben que jo intento no parlar mai de Junts o d’aquest espai que és l’antiga Convergència, però, amb tot el que està passant, ho faré. Crec que són uns senyorets que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada perquè així durant una estona es creien que eren James Bond. No ens representen i m’estic contenint”.

Que aquest és l’estil Rufián i que les relacions entre Junts i Esquerra són de guerra freda, això ja se sap. Que Esquerra està lluitant pam a pam per l’hegemonia política a Catalunya, també. Que Educació la gestiona un conseller d’Esquerra i que ahir no era el seu millor dia i calia una cortina de fum, també. Però parlar així d’un soci de govern és una altra destralada al que quedi de col·laboració entre els dos. Jordi Sànchez va titllar Rufián de “miserable”. Però, i això és el més significatiu, Esquerra ha guardat silenci, perquè avui qualsevol cosa que toca Putin queda contaminada i Esquerra no vol que se’n pugui fer un paquet, amb tot l’independentisme. Però, sobretot, perquè Rufián va interpretar ahir exactament la posició del partit amb la frase “No ens representen”. Ni amb Rússia, ni amb res. Aquest és el veritable fons de la qüestió. El problema és que comparteixen Govern. 

Que tinguem un bon dia.