L'anàlisi d'Antoni Bassas: "La vicepresidenta Ribera, les comissions del rei Joan Carles I i la «gamma alta de l'èxit»"

El govern espanyol continua sense saber com comunicar enmig de la crisi. Ahir, a El País, van entrevistar la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera, i ja veuen vostès el titular: “España está en la gama alta de éxito, otros han recomendado beber lejía”. L’afirmació és tan poc congruent amb la realitat que el mateix periodista li pregunta: “Si Espanya va reaccionar abans, ¿per què tenim més morts per habitants que ningú?"

La resposta és una excusa, que ara sí que s'ha vist que el virus ja era a Madrid i a altres lloc al febrer.

Entenc que el govern espanyol se sent atacat per tothom, però Espanya és el país del món amb més casos de covid-19 per milió d’habitants i el segon país del món en morts per cada milió d’habitants. Això és “estar en la gama alta del éxito”?

Sembla que sí, perquè li pregunten per què Portugal té unes dades tan bones i contesta: “Portugal va parar abans. [El virus] venia de l’est i ells estan una mica més a l’oest”. Com diu avui l’Àlex Gutiérrez, venen ganes de sortir fugint cap a l’oest o cap on sigui.

En efecte, Portugal, va tancar la gent a casa sense cap mort i de seguida va comunicar a Pedro Sánchez que tancava la frontera amb Espanya. Aquí tothom té la seva quota d'errors, la de la Generalitat es diu residències de gent gran, però la crida desesperada del president Torra a aïllar Madrid i a confinar abans el deixa millor que el govern espanyol. Si estar a la gamma alta de l’èxit és comparar-se amb Trump, és que el nivell d’exigència del govern espanyol deu estar a baix de tot.

I no es pot dir que s’està a la gamma alta de l’èxit quan avui, 4 de maig, encara hi ha milers de treballadors que no han cobrat l’ERTO de l’abril.

Deia ahir Inés Arrimadas que s'havia d’evitar que la crisi de la pandèmia fos una oportunitat per al nacionalisme. Crec que ha fet tard: el nacionalisme espanyol, amb desplegament mediàtic de militars i campanyes de lluitar units on no se sabia gaire bé què era el virus, guanya la competició nacionalista per golejada.

El rei Joan Carles va portar a Ginebra, el 2010, quan encara era el cap de l’Estat, un maletí amb 1,7 milions d’euros procedent d’una entrega que li havia fet el sultà de Bahrain, procedents de comissions irregulars.

De res serveixen els discursos d’exemplaritat que ens amolla el seu fill Felip. I indigna sentir ara els de Joan Carles quan va deixar caure Urdangarín dient allò que “las personas con responsabilidades públicas tenemos deber de observar un comportamiento adecuado, un comportamiento ejemplar", i que “la justícia és igual para todos”. ¿Està en condicions el rei Felip d’explicar totes aquestes qüestions? Espòiler: de transparència només n’hi haurà si l’Estat, amb el rei Felip al capdavant, creuen que la continuïtat de la monarquia depèn de fer caure Joan Carles definitivament i condemnar-lo a la vergonya pública, però per poc que tothom aguanti, s’imposarà no encendre els llums de l’habitació, com fins ara, perquè Joan Carles de Borbó obria mercats a empreses espanyoles que es beneficiaven de les seves gestions.

Això tampoc no és gamma alta de l’èxit. Javier Cercas, l’escriptor gironí que ha dit aquest cap de setmana a la Núria Navarro d’El Periódico que va patir més l’octubre del 2017 que no pas ara, va recollir de mans del rei Felip de Borbó un premi al novembre, després d’haver escrit un article on hi deia que la monarquia espanyola “es democrática, es decir, una monarquía basada en los principios republicanos y por tanto heredera en la práctica de la última democracia de nuestro país, la II República”.

No, alguns tanquen files al voltant de la Corona perquè fan negocis i d'altres perquè, incapaços de pactar un referèndum com Londres amb Escòcia, aplaudeixen el rei que va donar l'ordre de l’”a por ellos”. I creuen que Espanya és a la gamma alta de l’èxit.

El reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics i per als exiliats, i que tinguem un bon dia.